Una advocada que treballava com a secretària d’un Consell d’Administració de l’AREB cobrava 4.337 euros mensuals per tretze pagues. La lletrada va adduir que havia patit un assetjament laboral per part pel director de l’organisme. Això va derivar en un atac d’angoixa per a la treballadora que va derivar en una baixa mèdica. El diagnòstic va ser Trastorn Depressiu per Estrès Posttraumàtic.
La dona va romandre en situació de baixa mèdica per malaltia comuna (trastorn d’ansietat generalitzat. Després de tres anys, la CASS va decidir atorgar–li l’alta mèdica, reconèixer–li una IPP del 60%, i va passar a cobrar una pensió del grup I per malaltia comuna.
Renúncia a la feina
L’advocada va demanar el desistiment justificat de la feina per “no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar–li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre–la a assetjament laboral”. També “en general, qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona assalariada, ofengui la seva dignitat com a persona, l’obligui a conculcar l’ordenament jurídic, o suposi una discriminació o una conducta constitutiva d’assetjament moral o sexual.” Reclamava unes quantitats com a indemnització que s’elevaven a 520.000 euros.
I afegia com a petició “condemnar a la contrapart al pagament de la quantitat que resulti del tractament mèdic, psiquiàtric, psicològic, farmacològic i altres despeses futures que s’acreditin i que portin d’origen els presents fets”.
Rebuig de la Batllia i del Superior
L’AREB va negar els fets denunciats per la lletrada i va rebutjar que s’hagués de fer front a una indemnització. La Batllia va rebutjar la petició de l’advocada, amb una compensació mínima de 310 euros, i, a més, li va fer pagar les despeses judicials. La primera sentència en contra prové del fet que havien passat tres anys des dels fets denunciats i, per tant, estava fora de termini. Van tenir lloc el 2018, quan va agafar la baixa per depressió, i no va ser fins al 2021 quan ja estava d’alta que va presentar la renúncia a la feina amb la petició dels danys i perjudicis.
El Tribunal Superior tampoc li ha donat la raó. En aquest cas cal ressaltar que dues treballadores de l’AREB, una de les quals ja no estava a l’organisme quan va declarar, van rebutjar la versió de la lletrada demandant.
La immediatesa és indispensable, segons recull la sentència, per a una reclamació d’aquest tipus. Perd tota la força si es presenta tres anys després. La decisió conclou que “el requisit de la immediatesa relativa entre l’incompliment que s’imputa a l’empresari i la decisió del treballador intervé com a element de causalitat i ha de ser verificat en cada ocasió pels òrgans jurisdiccionals a partir del moment en què el legislador configura el desistiment del treballador com a causal.
Jo conec aquest cas, feia feines d’extern, en aquests organismes i sol haver molt clientelisme i bona vida pels qui s’ho enxufen, tots, i aquesta Sra no és excepció, igual que la majoria de resta, paga Govern amb transferencies de pressupost i no passa res. Aqursta realitat es repeteix moltíssim en aquests organismes públics.