La llei del català a Andorra es va presentar com la solució definitiva per a la llengua. El Govern del Principat la va defensar amb fermesa, però les crítiques s’amunteguen. Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, denuncia que la llei s’ha venut “a capa i espasa com la panacea” sense assolir l’èxit pretès.
Segons el líder sindical, la realitat és una altra: sense controls, la normativa és només un exercici d'”hipocresia política”.
La legislació ha sancionat establiments per no complir amb la llei, encara que la seva execució representa un percentatge molt baix. L’any passat van enregistrar-se cent queixes i només dues van derivar en multes.
L’exemple del “tallat”: la prova del cotó
La denúncia més gràfica arriba des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA). El seu secretari general ha llançat un repte directe a qualsevol ciutadà o turista: “Aneu a un bar, a un restaurant, on sigui, i demaneu un tallat en català, a veure què us contesten”. Segons el sindicat, la realitat comercial a peu de carrer dista molt del que dicta el paper oficial.
Com a prova d’aquesta desconnexió, recorden un reportatge recent sobre els comerços del Pas de la Casa: de quatre representants entrevistats, ni un sol va fer servir el català; tots es van expressar en castellà. “Ja ens hem cagat amb la llei… No n’hi havia cap que parlés el català”, etziba Ubach amb contundència.
La conclusió d’Ubach és clara: si no hi ha una voluntat real de supervisar i sancionar, seguirà havent-li “lleis que es fan, però no s’apliquen”.