La institució del Raonador del Ciutadà creu que “pot haver arribat el moment d’obrir el debat sobre un nou enfocament penal, una justícia restaurativa que posi l’accent en la víctima i la seva reparació, més que no pas una justícia punitiva que es focalitza principalment en l’establiment de càstigs”. Així ho posa en relleu en la memòria corresponent a l’activitat duta a terme durant el 2024 i en què va fer “nombroses visites” al centre, de fet més d’una cinquantena durant les quals ha pogut constatar que “el model penitenciari presenta algunes mancances estructurals greus que dificulten i impedeixen un tracte digne cap a les persones i també la seva reinserció en la societat”.
En aquest sentit, el raonador, Xavier Cañada, posa com a exemple d’aquests problemes estructurals el fet que els interns romanguin “entre dinou i vint hores cada dia tancats en les seves cel·les segons l’època de l’any i que hi hagin de fer tots els àpats a dins”. I si bé, si l’ocupació ho permet, hi ha una cel·la per intern ,el raonador mostra la seva preocupació pel fet que les cel·les estan pensades per encabir tres persones i, per tant, el fet que els interns hi passin “tantes hores tancats provoca un perjudici psicològic que no contribueix a la reinserció”.
Des de la institució es va obrir un expedient d’ofici per tal de demanar sobre un seguit de qüestions que l'”amoïnaven”. Com a resultat d’aquesta demanda va obtenir un seguit d’informació que qualifica de “rellevant”, ja que serveix per desmentir certes idees com que la majoria de la població reclusa és estrangera. Les dades mostren que el 31,2% és andorrana, i si a aquests interns s’hi afegeixen els espanyols i els portuguesos la suma de les tres nacionalitats arriba al 73,7%.
Sobre el tema de la reinserció, es va demanar el grau de reincidència de la població interna i la resposta va ser que el 32,5% dels interns són reincidents. Aquesta dada serveix perquè l’ombudman’ destaqui que “actualment, el sistema penitenciari andorrà no està aconseguint la reinserció en el grau que seria desitjable”.
Preocupació per la salut mental
I un altre dels aspectes que preocupa especialment Cañada té a veure amb la salut mental dels interns. Així, d’entrada, constata el fet que només dos dels 77 interns que hi havia en el moment de fer l’informe tenien reconeguda mitjançant sentència judicial una situació de problemes de salut mental que estableix un règim menys dur de compliment de la pena. Però afegeix que s’ha constatat “directament” que alguns dels interns en règim ordinari “presenten trastorns o condicions, en algun cas, pitjors que les dels interns en situació de salut mental”. Encara més, alerta que “la duresa de l’internament comporta una prevalença de situacions que poden propiciar la irrupció o empitjorament de noves patologies mentals”. De fet, en el document recull que el mes de juny hi havia 42 interns que prenien benzodiazepines; divuit antipsicòtics i 24 antidepressius. A més fins a deu interns prenien altre tipus de medicació. “Tot plegat dibuixa una situació en què és lícit demanar-se fins a quin punt aquesta medicació actua com a tractament de trastorns o de patologies i fins a quin punt serviria per a exercir una contenció farmacològica”, argumenta Cañada. I també posa el focus sobre l’equip que s’encarrega de l’atenció dels presos, tot demanant-se si “no seria millor” que el centre penitenciari comptés “amb un equip propi”.
