Una escriptora obre el debat sobre si l’obligació de saber català ha dividit Andorra entre víctimes i culpables

Laura Navarro es pregunta si el discurs que acompanya la llei pot convertir la protecció de la llengua en una barrera

Laura Navarro / ANA

Laura Navarro / ANA

L’obligació de saber català a Andorra pot acabar dividint la societat entre «víctimes i culpables»? L’escriptora i docent Laura Navarro Marín obre el debat a Funàmbuls del plurilingüisme. L’autora es pregunta si el discurs institucional que acompanya la llei del català pot convertir una mesura de protecció de la llengua en una barrera entre les persones que conviuen al país.

«Quan una llei es torna discurs institucional i hem de posar-nos a assenyalar qui són les víctimes i els culpables, no hi ha un risc, també, aquí, que la protecció es torni frontera, justament, o sigui, ja no és casa, sinó frontera?», es demana Navarro. L’autora admet que «el que dic sobre la llei és polèmic» i explica que alguns lectors ja li han expressat el seu desacord.

El risc de convertir la protecció en una frontera

Navarro qüestiona què passa quan la defensa del català es planteja en termes de qui n’és víctima i qui n’és culpable. També es pregunta quin efecte té tractar la llengua com un bé que cal preservar. «Encapsular la llengua com a objecte patrimonial crec que també té riscos», afirma.

A l’assaig també examina com es parla del plurilingüisme en actes institucionals. Un dels exemples que aborda és la visita del copríncep Emmanuel Macron i el fet que no hi fes servir el català.

Els títols oficials i el «mercat de les llengües»

La crítica de Navarro s’estén als títols oficials d’idiomes. Considera que «s’ha tornat una espècie de mercat de les llengües» i es pregunta si els certificats poden afegir obstacles a les persones que les aprenen.

Com a docent, també assenyala una contradicció que veu a les aules. Després d’anys d’estudiar una llengua, hi ha alumnes «incapaços de fer una frase» en aquell idioma. A la seva recerca doctoral, analitza com les institucions parlen de l’ensenyament de les llengües i qüestiona expressions tan habituals com «dominar una llengua».

«Què vol dir dominar una llengua? És que clar, mira com parlem de les llengües, com si fossin camps de batalla, hem de dominar cada llengua i potser no les hem de dominar, sinó que les hem de travessar», defensa.

Un assaig nascut de la convivència lingüística a Andorra

Funàmbuls del plurilingüisme parteix de les vivències de l’autora en una Andorra on conviuen persones de procedències diverses i de la lectura del filòsof Jacques Derrida. Editat per Llamps i Trons, el llibre va rebre el Premi Andorra d’assaig literari 2025. Navarro admet que hi planteja més preguntes de les que resol i ho resumeix així. Fins i tot quan creiem tenir les respostes, «la vida ens canvia les preguntes».

Exit mobile version