El Tribunal Superior ha tombat el recurs de l’advocat Emili Campos que pretenia que s’anul·lessin les eleccions generals del passat mes d’abril perquè considerava que no hi havia garanties en la cadena de custòdia dels vots dipositats a la Batllia.
El Superior considera que Campos “no ha aportat cap element de judici que permeti posar en dubte aquesta conclusió, sinó que es limita a manifestar una sèrie de suspicàcies que no estan adverades per cap prova concloent, i ni tan sols per cap indici. Com és lògic, sempre es pot considerar desitjable la utilització de mecanismes addicionals de vigilància, però allò essencial a efectes d’aquest procés és que no consta cap signe o besllum de què s’hagi alterat el sentit del vot de l’agent, ni de cap dels sufragis emesos per dipòsit judicial. En conseqüència, no s’ha acreditat que hi hagi hagut cap alteració de l’expressió de la voluntat popular.”
Campos defensava que “el vot per dipòsit judicial s’havia d’haver introduït en urnes transparents i precintades en els locals de la Batllia, les quals serien posteriorment lliurades a les corresponents meses electorals. De tota manera, l’apel·lant admet que no hi ha cap previsió expressa en aquest sentit i que el mecanisme que proposa respon a una mera opinió personal (“aquesta part és del parer que s’havia dipositat (sic) el meu vot en una urna o urnes preparades a l’efecte a la Seu de la Justícia a tal efecte”).
La sentència recull que “la integritat del vot es garanteix, en primer lloc, mitjançant la introducció dels sobres que contenen la papereta escollida dins d’un altre sobre més gran, que signa l’elector a manera de precinte. Posteriorment, un cop classificats els sobres, es dipositen en una caixa forta situada en un recinte tancat. Finalment, la nit anterior a la jornada electoral, les caixes que contenen els sobres es traslladen a la sala de peces de convicció, que està dotada d’accés biomètric. D’aquesta manera, es segueix un procediment que garanteix la integritat i la inviolabilitat del vot durant el període en què es realitza el vot per dipòsit judicial”.
Campos també demanava que els batlles havien de ser presents durant tot el procés en la votació a la Batllia. Es rebutja perquè “com és evident, els batlles actuen auxiliats pel personal que tenen adscrit i allò que la Llei requereix és que el vot per dipòsit judicial es realitzi sota l’organització, supervisió i control dels batlles, que han d’assegurar el correcte desenvolupament d’aquesta modalitat de sufragi. Aquesta interpretació resulta també obligada a partir del que s’anomena la força normativa dels fets, ja que resultaria inviable una altra solució, en què els batlles no poguessin ser assistits pel personal judicial, quan el volum del vot per dipòsit judicial ha superat en aquest cas els 9.000 sufragis”.
A les pròximes eleccions els vots s’haurien d’introduir en bosses precintades i signades pel votant, i les quals únicament es desprecintaran davant de l’urna en presència de tots els interventors als respectius comuns.
Les bosses haurien de ser com les de la batllia que si s’obren queden marcades i es veu que s’han obert.
Aquestes bosses numerades, precintades i signades hauran d’anar acompanyades també d’un llistat on hi consti la identitat del votant, el número de la bossa precintada i la seva signatura i d’aquesta forma es controlarà la cadena de custòdia (verificació de la signatura del votant a la bossa amb la de la llista).
Per la resta de mortals anem directament al Comú a votar que serà més simple i menys costós i no crearem rares conspiracions presumptament paranoïques o alteracions de la realitat.