Ponce assegura que el 90% dels argentins irregulars han marxat d’Andorra

El president de l’Associació Argentins a Andorra, Riccie Ponce, ha denunciat a RTVA la situació de vulnerabilitat que viuen molts migrants al Principat, especialment aquells que treballen sense contracte o en condicions irregulars. Segons Ponce, aquest col·lectiu sovint evita denunciar abusos laborals per por a represàlies o per desconeixement del funcionament del sistema.

“Deixen el migrant en una situació vulnerable, sense la possibilitat d’aixecar la mà”, ha afirmat, indicant que, dels 20 casos recollits per l’entitat des de principi d’any, molts han desistit d’anar a Inspecció de Treball. “Quan comencen a conèixer el sistema s’adonen que no tenen opcions. Els val més la pena treballar en negre, però molts acaben marxant per la por”, ha lamentat.

Sobre els argentins irregulars al país, Ponce explica que “dels 150 irregulars que esperaven a acabar el curs per marxar més del 90% han marxat, els que queden són a l’espera d’una contractació o de la flexibiltizació de les quotes”.

“No arribem a les 20 persones que estan a Andorra de forma irregular, la nostra idea és que es compleixí la llei”. Ponce de fet afirma que de la vintena d’irregulars sis viuen a la Seu.

Ponce ha explicat que, en moltes ocasions, aquests treballadors fan més hores de les estipulades a la seva jornada laboral sense cobrar les hores extres, o reben només una part del sou. “Quan arriben a inspecció, d’alguna manera se’n van sense deixar constància”, ha dit, afegint que el procés per denunciar és complex i que “les persones denunciants han de ser responsables fins al final”, una condició difícil de complir per a qui viu en situació precària.

Segons Ponce, la Llei Òmnibus, que ha servit per sancionar 60 casos amb multes d’entre 800 i 20.000 euros, no ha comportat conseqüències greus per a les empreses, ja que cap ha arribat a la Batllia. “Paga i es resol el problema”, ha resumit.

El dirigent associatiu també ha posat el focus en les condicions d’allotjament, descrivint situacions en què fins a sis persones han de compartir un estudi o viure en càmpings. “És una qüestió molt sensible. Com li dius a la policia o a Treball on vius amb nou persones més?”, ha reflexionat, destacant que, per a molts, viure malament aquí “no sembla tan greu” en comparació amb el somni d’arribar a Europa.