Pedro és un pare colombià amb dues filles que fa temps va decidir fer un pas difícil: venir sol a Andorra per treballar i estalviar tot el que pogués amb l’objectiu de garantir un futur millor per a la seva família. “Vaig començar a treballar per a una empresa a Andorra durant un any sense veure la meva família i estalviant molt”, explica.
Gràcies a aquest esforç, va poder portar finalment la seva esposa i les seves filles al Principat. Des d’aleshores, la seva prioritat ha estat assegurar-se que les nenes puguin créixer amb estabilitat i seguretat. “Veient que Andorra és un país en el qual puc tenir les meves filles de manera molt segura”, explica, “les meves filles se senten molt bé a l’escola. L’acollida de la institució ha estat excel·lent i vull que tot surti molt bé per elles”.
Actualment, Pedro es troba en ple procés de reagrupament familiar. “Estem en el procés de reagrupar-nos com a família i complir de manera legal tot el que imposa el país”. Després d’haver aconseguit la seva targeta de residència de dos anys com a treballador del sector de la fusteria, el seu objectiu és consolidar l’arrelament familiar i garantir una vida estable. “Ara vull tenir la meva família desitjant tenir una oportunitat de vida més segura per a nosaltres”.
Tot i l’agraïment per les oportunitats que ha trobat a Andorra, Pedro admet sentir la pressió: “Hem sentit com a migrants la pressió del país pel tema de migració”. Per això, la seva demanda és clara: “No vull perdre la meva família ni molt menys la meva oportunitat de treballar en aquest país”. I conclou amb una petició a les institucions: “Estem disposats a acollir-nos a tots els reglaments. Solament desitgem una mica de flexibilitat amb les nostres famílies”.
Primer quan un marxa del seu pais s’ha d’informar de les condicions per fer el que demana legalment. No es por actuar i després reclamar perquè Andorra té uns requisits per poder fer el reagrupament familiar. No es qüestió de flexibilitat sinó de complir el requisits. Andorra no ha de ser Terra de Teresa de Calcuta entre poc i massa. Les lleis de immigració són les que són i están per respectar-les no per fer i des-fer com us plaigui.
S’ho hagués pensat millor abans de vindre, que ningún l’ha obligat.
Si afluixen els requisits de reagrupament ,tindran que tirar de ajudes, mes impostos per la resta. ¿ Quant necessite una familia de quatre persones per sobreviure?
Dire el mateix que va dir Arnold Swarzeneger fa uns dies. Quan vas a un pais, no vas exigint canvis per a que s’acomodi a tu, ets tu qui t’has d’adaptar al pais. Em sembka que el problema en aquest sentit el tenen els llatinoamericans perque a EEUU passa el mateix.