El Consell General ha ratificat oficialment el nomenament de l’economista Neus Cornella com a nova integrant de la directiva de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Aquesta designació arriba per cobrir la vacant generada el desembre de 2025, després d’una proposta del Govern d’Andorra a instància dels Comuns.
En aquest sentit, la ministra Conxita Marsol ha defensat la idoneïtat de la candidata per la seva solvència tècnica. La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge ha subratllat que el perfil de Neus Cornella permet “reforçar l’equilibri de gènere” dins de l’òrgan col·legiat.
Funcions i reptes de l’Institut Nacional de l’Habitatge
D’altra banda, l’executiu ha posat en valor la tasca de l’entitat en la gestió del parc públic d’habitatge. Segons la ministra Conxita Marsol, el futur de l’ens es podria revisar per adaptar-se millor a les necessitats actuals del mercat immobiliari andorrà.
Així mateix, els grups de l’oposició han aprofitat el debat parlamentari per qüestionar l’eficiència de l’organisme. Tot i reconèixer l’“excel·lent perfil de Cornella”, formacions com Andorra Endavant han demanat una reflexió política profunda sobre la utilitat real de la institució.
Crítiques de l’oposició i costos de l’administració
Aquesta línia crítica ha estat compartida per Concòrdia, el president de la qual, Cerni Escalé, ha alertat sobre la duplicitat de funcions administratives. El conseller ha recordat que l’estat ja disposa d’una quinzena d’organismes independents amb tasques similars a les dels ministeris.
Finalment, el Partit Socialdemòcrata ha optat per l’abstenció recordant que l’Institut Nacional de l’Habitatge té un cost anual superior al mig milió d’euros. Els grups parlamentaris exigeixen ara un seguiment estricte dels resultats per garantir que la despesa pública aporti beneficis directes als ciutadans.