L’Alt Urgell i la Cerdanya viuen una tensió residencial disparada per l’auge turístic vinculat a l’esquí i, en el cas de l’Alt Urgell, per l’efecte de la crisi d’habitatge a Andorra, factors que han fet créixer la llista de municipis declarats zona de mercat tensionat a totes dues comarques pirinenques.
Aquesta pressió, que durant anys s’havia concentrat a la Seu d’Urgell, s’ha anat estenent a municipis de muntanya cada cop més petits, com Montferrer i Castellbò o la Ribera d’Urgellet. En canvi, les Valls de Valira n’ha quedat fora malgrat fer frontera amb Andorra i quedar a la vora de diversos municipis declarats tensionats. L’alcalde, Ricard Mateu, ho atribueix a la mida i dispersió dels nuclis del municipi, on per viure-hi cal sovint vehicle 4×4 i rodes d’hivern. Tot i notar un augment de població des de la pandèmia, Mateu remarca que el parc és gairebé tot de cases —habitades o de segona residència— i pràcticament no hi ha pisos, fet que limita la demanda.
Les consultes sobre habitatge es disparen i igualen tot un any en només sis mesos
L’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) ha atès un total de 2.073 consultes durant el primer semestre del 2026, una xifra...
Situació a la Cerdanya
A la Cerdanya, on cap municipi ha sortit de la llista, l’entrada de Prats i Sansor ha agafat per sorpresa l’Ajuntament. L’alcalde, Xavier Picas, atribueix el fenomen a l’atractiu del municipi, on moltes segones residències han acabat convertint-se en habitatge permanent.
Explica que el lloguer de temporada resulta molt més rendible per als propietaris que el de tot l’any, cosa que ha empès diverses famílies a marxar cap al Berguedà i complica trobar casa per viure-hi. Com a resposta, l’Ajuntament converteix l’antiga rectoria del Bisbat —comprada fa set anys— en quatre pisos de lloguer social per a famílies amb nens i joves que vulguin emancipar-se, un projecte en fase d’estudi.