L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va reconèixer que mai va trobar el moment de regularitzar davant Hisenda el llegat (deixa) que el seu pare Florenci li havia deixat per suposadament fer front a moments complicats per la seva entrada en política. L’expresident va manifestar que ell mai va voler saber res de l’afer i que no va regularitzar els diners “per les conseqüències que a partir d’aquest moment hagués tingut [per a ell], indirectament” per la seva carrera política. “Estava en una situació en què no podia afrontar el risc polític d’això. Per tant, jo no he pogut mai regularitzar”, va incidir, ja que no ho va fer fins a 2014, quan va confessar els diners després que el CEO de BPA Joan Pau Miquel va entregar al comissari Marcelino Martín Blas en una trobada que va tenir lloc a l’hotel Villamagna de Madrid i que va ser gravada (també surt Higini Cierco) per la policia espanyola.
S’ha fet públic en diferents mitjans el contingut de la declaració de Pujol sobre la ‘deixa’ a Andorra que va fer davant el jutge quan va començar el cas. Era febrer del 2016. Dilluns comença el judici on no està clar si l’expresident assistirà perquè als seus 95 anys té greus problemes de salut.
Sense comptes a Andorra
Res més començar l’interrogatori, el jutge de la Mata va preguntar a Pujol: “Ha tingut vostè en algun moment comptes a Andorra?” “No”, va respondre escarit l’expresident. El magistrat no va voler deixar en l’aire altres possibilitats “Ha tingut comptes en altres jurisdiccions, distintes a la d’Espanya?”. Un altre “no” sec, que va donar peu al togat a preguntar si ell havia mantingut converses amb els seus fills per a coordinar els comptes que van obrir a Andorra, qüestió que ell nega. L’exmandatari es va remuntar al germen dels fons: “Això té el seu origen en alguna cosa que ja he explicat en altres instàncies també, que va ser una quantitat de diners que el meu pare va dipositar fos […] No estava al meu nom i jo no era el propietari […] Llavors es va obrir aquest compte [a Andorra], que no la vaig obrir jo i de la qual es va ocupar el meu fill [Jordi Pujol Ferrusola]” (…) “Aquest llegat [el del seu pare] en realitat no estava destinat a mi. La idea del meu pare, que és qui el va constituir en el seu moment, va anar que era per a la meva dona i els meus fills. Jo em vaig mantenir al marge perquè jo havia estat, des del principi, molt contrari. Considerava que no era prudent”.
Al cap d’uns minuts, el jutge de la Mata va interrogar sobre la procedència de la fortuna del ‘avi Florenci’ que va acabar a Andorra. “Venien d’una activitat econòmica que va dur a terme el meu pare durant els anys 40 i 50, amb unes operacions que en aquell moment no eren legals, però que eren permeses pel sistema, que era la venda de dòlars”. “Era una època en què a Espanya no hi havia, estava prohibit negociar amb dòlars […] i representava l’asfíxia de la indústria cotonera, que va poder tirar endavant”.
Contrari al llegat
“Jo des del primer moment vaig ser contrari a la constitució d’aquest llegat, per temor, perquè a més no corresponia fer-ho en algú que, d’altra banda, començava a dedicar-se a l’activitat pública, no? […] Per tant, jo, d’una forma molt, molt extrema, vaig voler sempre mantenir-me absolutament al marge d’aquest tema, la qual cosa em va costar una discussió amb el meu pare”, va assegurar Pujol. “Haig d’agrair als meus fills i a la meva dona l’aïllament en el qual em van mantenir, perquè a més era la meva voluntat”, va recalcar.
L’expresident va precisar la finalitat del llegat, davant la “por” que tenia el seu pare per la seva incursió en la política i que algun dia hagués d’anar-se ell i la seva família fora d’Espanya i es quedés “amb una mà davant i una altra darrere, com diem en català”. “Jo li vaig dir al meu pare i la persona que després es va ocupar d’aquest tema que no volia saber absolutament de res d’això, ni de comptes, ni de les entrades, ni de sortides […] Em volia mantenir absolutament al marge”.
La consigna del ‘avi Florenci’ era, segons Pujol, que s’usés aquest dipòsit com a “guardiola per a moments que el meu pare preveia, o pensava que podia succeir, que anaven a ser de gran dificultat. Per tant, era diners que no servia per a guanyar diners”. “Perquè quan al meu pare li vaig dir que no volia, que em feia molta por, és que em feia molta por, em va dir: això no existeix per a tu”, va precisar.
La regularització
“Va ser vostè conscient que es va produir un trànsit a la BPA?”, va preguntar de la Mata a Pujol. L’expresident va sostenir: “Miri vostè, aquest era un tema que sempre em va fer por, i, per tant, mai vaig voler saber. Mai vaig voler tenir un compte a Andorra, ni en un altre lloc. […] El que passa és que hagués estat bo legalitzar aquesta qüestió. Però després tothom, fins i tot jo mateix, no vaig trobar mai el moment; en fi, tampoc havia de prendre aquesta decisió. […] Mai vaig trobar el moment de fer-lo per les conseqüències que a partir d’aquest moment hagués tingut per a mi, indirectament, però hagués estat així”.
Al cap d’uns anys, va concretar Pujol, els seus fills li van dir que s’havia de regularitzar: “Hi ha un moment que jo sí que prenc una decisió que els afecta a tots. Quan venen i em comenten la seva decisió, ja presa: ‘Regularitzarem’, dic: ‘Molt bé, sent, regularitzeu'”.