El Pirineu català ha viscut enguany la temporada d’hivern amb més allaus dels darrers anys i una de les més allavoses des que es tenen registres. Segons publica RàdioSeu, s’ha comptabilitzat 1.049 despreniments de neu; és a dir, quatre vegades més de l’habitual, atès que la mitjana és d’uns 250. I el grau de perill mitjà s’ha situat en 2,3, tres dècimes més de l’habitual (2,0), en una escala que va de l’1 al 5.
Les dades les ha presentat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), òrgan encarregat del seguiment de les allaus, després que ja ha donat per tancada una temporada que, de fet, s’ha allargat perquè aquest ha estat també l’hivern amb més neu acumulada dels darrers anys, amb gruixos força per sobre la mitjana.
L’animal extingit als Pirineus que ha reaparegut a Andorra després de dècades
Durant dècades va formar part del paisatge natural dels Pirineus, però la caça intensiva va acabar provocant la seva desaparició....
Registres molt per sobre del normal
L’ICGC ha detallat que, tot i aquests registres molt per sobre del normal, el gruix de neu a terra al Pirineu occidental ha estat “el normal, o lleugerament superior”. Tanmateix, el fort increment s’explica perquè al Pirineu oriental la presència de neu ha estat molt per sobre de l’habitual en aquella zona, apropant-se als seus rècords històrics amb sèries de dades que es remunten a la dècada de 1980.
També han recordat que, després d’una estació d’hivern amb moltes nevades, a la primavera hi ha hagut dos episodis de forta calor -al començament d’abril i al final de maig- que, afegits als ruixats de tarda, han accelerat la fusió de la neu més ràpid del que es podia esperar.
El preocupant balanç d’allaus al Pirineu que ha encès totes les alertes a Andorra
La serralada pirinenca ha tancat una de les temporades d'hivern més negres de les darreres dècades pel que fa a...
Danys personals
Pel que fa als danys personals, s’ha constatat 20 accidents per allaus i dues víctimes mortals: una a la Val d’Aran i l’altra al Pallars Sobirà. Aquests dos accidents letals es van produir en zones amb plaques de mida gran o mitjana i en vessants obacs per damunt dels 2.400 metres.
En el primer la víctima era un esquiador que havia sortit a una zona fora pista on hi havia perill elevat, a prop de l’estació de Baqueira Beret, i a l’altre es tractava d’un home que feina una travessa d’esquí de muntanya.