L’any que ve el comú d’Andorra la Vella comptarà amb tota la xarxa d’aigua potable digitalitzada i sectoritzada. Així, els treballs per completar la fase dos de les intervencions que ja van començar en el passat mandat es completaran el 2025 i llavors es “fregarà l’excel·lència” pel que fa a l’eficiència de la xarxa, ja que les pèrdues passaran del 40% al 15-20%, una xifra que encara que pot semblar elevada el conseller de Serveis Públics, i de Medi Ambient i Patrimoni Natural, Jordi Cabanes, destaca que suposa un indicador de “màxima eficiència”. De fet, reivindica que el que ha impulsat el comú d’Andorra la Vella amb la digitalització de la xarxa és “un projecte per lluir-se” i pot ser un exemple del camí que “cal seguir per optimitzar” l’ús d’un recurs “preuat” que cada vegada serà més escàs.
Després que en el mandat anterior, concretament durant el 2023, es donés el tret de sortida a aquests treballs, que van suposar una inversió de 500.000 euros i l’actuació en diferents sectors, ara s’encara la segona, amb intervencions en vuit punts. Ara els treballs se centraran més en la part central de la parròquia i s’allargaran durant deu mesos. La inversió que farà el comú serà de 479.140 euros i és previst que no suposin gaires afectacions en la mobilitat, ja que “es busca amb l’empresa l’arqueta que tingui menys afectació”. Justament, ara l’adjudicatària que durà a terme les obres està buscant “l’arqueta que tingui menys afectació per a la ciutadania”. Les zones en les quals s’actuarà seran bàsicament la Comella, Prada Ramon, la zona a tocar de Meritxell i també la de Sant Ermengol. De fet, les dues fases en què es van dividir els treballs preveien una zona sud que anava de l’estadi comunal o la rotonda de camp Bastida i cap avall i la segona que va cap amunt.
Cabanes subratlla que amb aquesta digitalització de la xarxa el que s’aconsegueix és que aquesta sigui més eficient perquè es permet regular pressions, ja que no es necessita la mateixa a tota la parròquia, la qual cosa permetrà també “menys pèrdues de càrrega i que la xarxa estigui menys estressada” i, per tant, s’aconsegueix una “millora en eficiència operativa”. La raó és que fins ara si es detectava una fuita, s’havien de tallar grans zones i ara s’acotarà molt més. A més, es podrà intervenir amb més celeritat, pel fet que amb la digitalització es podrà detectar de seguida que hi ha una fuita i, per tant, s’hi podrà donar “una resposta molt més ràpida” i, en definitiva, també s’aconsegueix un impacte en l’estalvi econòmic, perquè tota l’aigua que ara es perd es podrà estalviar i evidentment això tindrà efectes positius per a la sostenibilitat mediambiental.
“El que aconseguirem amb aquesta sectorització és millorar cada litre d’aigua que surt de les nostres captacions, que arribi al 80% o al percentatge més elevat possible a les nostres xarxes”, manifesta Cabanes que reivindica que hi ha “altres parròquies que s’han interessat per aquest model” i que també pot servir com a exemple fora d’Andorra. Cabanes recorda que inversions en la xarxa són importants per millorar la seva eficiència, ja que cal pensar que malgrat que aquest ha estat un any en què la sequera no ha estat tan important venim de dos estius complicats i sembla que la tendència serà cada vegada que hi hagi menys precipitacions i, per tant, més dificultats.
