La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, han comparegut aquest divendres davant la Comissió Legislativa de Política Exterior per explicar i informar sobre la posada en marxa a Espanya del sistema de control fronterer europeu Entry/Exit System, un reglament aprovat el 2017. Tor ha assegurat que l’entrada en vigor, fixada al 10 d’abril, no tindrà afectacions frontereres ni canviarà els procediments actuals. “No hi haurà cues ni canviarà res”, ha reconegut Tor.
La compareixença ha servit per explicar què s’ha fet fins ara, per què s’han seguit aquests tempos i quines conseqüències pràctiques té el sistema sobre fronteres, aeroports, immigració, seguretat i relacions amb els estats veïns.
Acords bilaterals amb Espanya i França
Tot i que l’acord amb la Comissió Europea està molt avançat, la seva aplicació pràctica requereix arranjaments bilaterals amb Espanya i França per definir aspectes tècnics, com els canals d’intercanvi d’informació, la cooperació policial, la clau de repartició per a les avaluacions de seguretat i els procediments de readmissió i trànsit en cas d’expulsions. Aquestes converses no s’han iniciat formalment. En el cas d’Espanya, el Govern ha confirmat que les negociacions bilaterals començaran a principis d’any, mentre que amb França, de moment, encara no hi ha cap calendari definit. Tor reconeix que cal avançar de pressa per arribar al límit fixat per la UE d’aplicar l’Entry/Exit System el 10 d’abril de 2026.
Seguretat migratòria i més capacitat de control
El Govern ha defensat que el nou sistema no relaxa els controls, sinó que els reforça. Les autoritats andorranes podran disposar d’informació més àmplia que la que proporcionen els antecedents penals, incloent-hi alertes policials o de seguretat en altres països. Actuarà com un “doble filtre”, segons ha defensat la ministra Molné, per tal d’assegurar que l’entrada de les persones passi un primer estudi de les autoritats andorranes amb els antecedents penals d’origen i un segon amb la informació compartida per la Unió Europea.
Això permetrà detectar tant alertes, com amenaces reals per a la seguretat pública, i denegar permisos de residència quan calgui, en coherència amb la legislació vigent. En aquest sentit, tant l’acord migratori amb la Comissió com els dos futurs acords bilaterals amb Espanya i França, inclouen un “en la gestió fronterera” cooperació en la gestió policial i intercanvi d’informació activa.
Crítiques pel retard en l’inici de les converses
Durant la compareixença, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha estat especialment crític amb el fet que les negociacions no s’iniciessin abans, tenint en compte que el reglament data del 2017. Escalé ha qualificat d'”actitud negligent” aquesta demora.
La ministra Tor ha reconegut que el marge temporal és ajustat, però ha defensat que no hi havia mandat polític ni jurídic per negociar abans del 2024, i que l’avenç paral·lel de l’acord d’associació amb la Unió Europea ha estat determinant per desbloquejar la situació.
Evitar controls sistemàtics a les fronteres
Un dels punts centrals de l’acord és mantenir el model actual de controls no sistemàtics a les fronteres andorranes. El Govern ha insistit que l’aplicació automàtica del sistema EES comportaria cues, retencions i una afectació directa a residents, treballadors transfronterers, turistes i transportistes.
Per evitar-ho, l’acord combina fluïdesa fronterera amb més seguretat, a través de processos d’avaluació prèvia abans d’atorgar permisos de residència, el còmput de les estades a Andorra dins del límit dels 90 dies a l’espai Schengen, i una cooperació policial reforçada amb Espanya i França.
Exempcions per a nacionals i residents andorrans
L’acord amb la Unió Europea estableix que els ciutadans andorrans i els residents legals al Principat quedaran exempts del sistema EES. El Govern ha subratllat que aquesta exempció és clau per preservar la normalitat en la mobilitat quotidiana i per evitar problemes en desplaçaments internacionals.
En aquest sentit, arran una pregunta del president dels socialdemòcrates, Pere Baró, on apuntava l’impacte als aeroports, el Govern prepara una campanya informativa i l’enviament de comunicacions oficials als estats per recordar el contingut del reglament i evitar situacions conflictives per a ciutadans andorrans; davant possibles incidències per desconeixement de l’exempció andorrana per part d’alguns responsables aeroportuaris.
Temporers i impacte econòmic
La ministra Molné ha volgut desactivar la preocupació del sector empresarial sobre una possible reducció de treballadors temporers recordant les dades comparatives del 2023, 2024 i 2025. En detall, el decreixement mostra una diferència mínima en el nombre d’autoritzacions temporals, que l’executiu considera no significativa donat que el 2023 eren, fins i tot, inferiors. Segons el Govern, això demostra que l’aplicació progressiva del sistema no ha tingut un impacte rellevant sobre l’economia ni sobre les temporades turístiques vinents.
