L’eliminació dels ‘pisos patera’ atura l’arribada d’argentins

La frenada sobtada en l’arribada de ciutadans argentins a Andorra ha deixat pas a un creixement sostingut —i cada cop més visible— de comunitats com la colombiana i la peruana.

Així ho va explicar ahir Marcelo Riccie Ponce, president de l’associació Argentinos en Andorra, en declaracions exclusives a aquest diari.

“Fa dos anys que les quotes generals són difícils d’assolir per a molts argentins per qüestions de documentació”, va afirmar. Però, segons va avançar, hi ha un nou factor que està alterant de manera profunda el mapa migratori: la nova exigència que lloguer i residència vagin de la mà i que el consentiment provingui directament del propietari de l’habitatge.

Un nou requisit que tensa el sistema

El passat 2 d’abril, el Govern va aprovar un canvi regulatori crucial: qualsevol sol·licitant d’un permís de residència i treball ha d’acreditar el consentiment exprés del propietari del pis on viurà. Fins ara, aquesta autorització podia ser signada pel llogater principal, cosa que permetia l’allotjament múltiple de nous immigrants en domicilis d’altres residents —una pràctica coneguda, tolerada i explotada en molts casos com a font de subarrendament irregular.

“Amb aquest canvi, molts ja no poden aportar la documentació que exigeix immigració. I això afecta especialment els qui venen de països on aconseguir papers, tràmits i garanties és més lent o costós”, va remarcar Ponce.

“El nou requisit està generant preocupació, especialment per als processos de reagrupament familiar. Si no pots reagrupar la teva família, la situació es complica greument. Blanc i en ampolla.”

Un creixement que no es corresponia amb l’oferta immobiliària

Entre el 2022 i el 2025, la població d’Andorra ha passat de 79.000 a 87.000 habitants, malgrat que el mercat de lloguer no ha crescut en la mateixa proporció. De fet, segons les dades recollides per aquest diari, hi ha hagut fins i tot una reducció de l’oferta de pisos disponibles. El model migratori funcionava gràcies a una pràctica àmpliament estesa i alhora opaca: nous residents que aconseguien el permís amb una adreça facilitada per altres, sovint sense residir-hi realment.

Un cop amb el permís a la mà, els nouvinguts es llançaven a buscar habitatge dins del que s’ha acabat denominant el circuit dels “pisos pastera”: unitats sobreocupades, llogades sovint en negre, amb múltiples persones convivint en condicions precàries. “És impossible saber quantes habitacions s’estan llogant actualment fora del sistema”, reconeixen fonts properes al sector immobiliari.

Canvi de tendència: la comunitat colombiana agafa el relleu

Tot plegat ha derivat en un gir inesperat. Per primera vegada en anys, la comunitat argentina no apareix entre els col·lectius amb major creixement a Andorra. En canvi, els colombians i peruans encapçalen les xifres amb increments superiors al 25%, segons dades recents d’Estadística.

Ponce ja havia anticipat aquesta tendència: “Els colombians tenen la documentació en regla. Ja ho vaig dir fa temps: seran la comunitat que més creixerà.” El mateix Ponce assenyala que aquest canvi no és només una qüestió de fluxos naturals, sinó de condicions administratives: “Andorra té requisits estrictes. I els qui poden complir-los sense entrebancs són els que tiren endavant.”

Canvi de paradigma en el model migratori

Les mesures anunciades pel Govern busquen posar fi a una situació que s’havia convertit en insostenible: el creixement demogràfic impulsat per pràctiques al marge de la normativa urbanística i fiscal. Ara, amb l’exigència que el consentiment vingui directament del propietari, es pretén frenar la sobreocupació i recuperar el control sobre l’accés a l’habitatge.

El president d’Argentinos en Andorra reconeix que la nova norma pot ser comprensible des del punt de vista del control públic, però també adverteix del risc que suposa per a moltes famílies: “Hi ha persones que han deixat tot per venir aquí i ara es veuen atrapades per un requisit que els bloqueja.”

Les dades facilitades per Estadística mostren com hi ha un canvi de tendència en l’arribada de nous immigrants. En els últims tres anys, Argentina ha estat el principal origen dels nouvinguts.

A tancament de les xifres del mes de març constava que hi havia 3.274 i gairebé havien igualat als francesos en el nombre de residents al Principat. A l’abril, però per primer cop en anys el nombre d’argentins no consta entre els col·lectius immigrants que més creixen. Les úniques nacionalitats amb creixement destacat són la colombiana i la peruana. Concretament, en l’últim any els immigrants d’aquests dos països han crescut més d’un 25%.

El futur: menys entrades, però més regulades?

Amb el nou marc normatiu, el Govern busca un equilibri entre el control migratori i la sostenibilitat social i urbana. Tanmateix, el repte és majúscul: garantir que l’arribada de nous residents estigui acompanyada d’un entorn digne, transparent i legal. El debat sobre el model d’immigració i la capacitat real d’absorció d’un país amb problemes estructurals d’habitatge continua obert.

Una cosa sembla clara: la via de l’entrada ràpida a través d’adreces prestades ha tocat sostre. I amb això, es tanca una etapa que, malgrat les alertes, havia estat fonamental per explicar l’explosió demogràfica andorrana dels darrers anys.