La trampa del ‘pantallisme’: les causes de l’augment de la depressió en els joves d’Andorra

Davant la sospita d'un quadre depressiu, l'especialista insisteix que les famílies han d'adoptar una actitud d'escolta activa

El psicòleg especialista en psicologia clínica, trastorns de la conducta i patologia dual en l’àmbit infantojuvenil, i cofundador i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo, amb la directora de Creand Fundació, Francesca Ros.

El psicòleg especialista en psicologia clínica, trastorns de la conducta i patologia dual en l’àmbit infantojuvenil, i cofundador i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo, amb la directora de Creand Fundació, Francesca Ros. Foto: M. F. (ANA)

Les darreres dades de l’Observatori de la Infància mostren un panorama preocupant sobre la salut mental dels joves. Un 16% dels adolescents d’entre 13 i 18 anys presenta simptomatologia depressiva moderada o greu, i un 10% manifesta idees suïcides a Andorra.

Aquestes xifres s’han analitzat al taller ‘Una mena d’estat d’ànim anomenat depressió’, organitzat per la Creand Fundació i l’Ampaea. La jornada ha comptat amb la ponència del psicòleg clínic especialitzat en l’àmbit infantojuvenil Jordi Royo.

L’expert ha advertit que, malgrat viure en una societat amb alts nivells de benestar i oportunitats, la taxa de joves afectats per trastorns de l’ànim continua creixent. La depressió manté a més una incidència superior en les noies respecte als nois.

El ‘pantallisme’ com a detonant i refugi emocional a Andorra

Entre els factors explicatius d’aquesta tendència, el psicòleg ha posat un èmfasi especial en l’impacte de les pantalles. El mús o l’ús abusiu d’aquests dispositius exposa els joves a ffeed de xarxes que simulen una perfecció irreal i generen comparacions frustrants.

A més, les pantalles actuen habitualment com un refugi inadequat per a aquells adolescents que ja se senten deprimits. Aquest aïllament digital reforça el malestar emocional i dificulta la detecció del problema per part del seu entorn familiar.

Royo ha recordat els principals senyals d’alerta per a pares i docents: canvis en el son, pèrdua de gana, desmotivació profunda i una irritabilitat gratuïta. Detectar aquests indicadors a temps és clau per activar els suports necessaris.

Escoltar abans de parlar: la clau de la pauta familiar a Andorra

Davant la sospita d’un quadre depressiu, l’especialista insisteix que les famílies han d’adoptar una actitud d’escolta activa. Intentar treure importància al problema amb frases fetes pot aïllar encara més el jove que pateix.

La recomanació principal passa per oferir presència i proximitat sense caure en la temptació de donar receptes o solucions immediates. La humilitat per comprendre el seu dolor és la base per a una bona acompanyament emocional.

Les eines de prevenció i suport des de l’entorn educatiu i familiar continuaran sent l’eix central dels tallers informatius. Les entitats organitzadores mantindran aquestes xerrades de suport per a pares i educadors.

Exit mobile version