Uns clients de BPA van reclamar a l’AREB perquè no van ser traspassats a Vall Banc perquè no van poder demostrar l’origen lícit dels fons. Els clients van reclamar a la Justícia. Van perdre en primera instància i van recórrer al Tribunal Superior. El principal argument es basa en què consideren que “el mètode emprat per PwC en la selecció dels clients traspassables o no traspassables no respon a criteris professionals i objectius, sinó que deriva de les instruccions donades per les autoritats competents“ i que “els clients traspassables van passar a Vall Banc amb les seves posicions íntegres, mentre que els clients no traspassables veuen retinguts els seus fons sense possibilitat de desbloquejar la situació, i aquesta actuació vulnera els drets constitucionals”.
La resposta de l’AREB indicava que “es va crear una entitat pont (Vall Banc) per tal de segregar els actius procedents de BPA en funció de si els seus titulars havien justificat l’origen del fons –i els seus comptes es va traspassar-, o no –en aquest cas els comptes no es van traspassar-, i posteriorment es va procedir a vendre Vall Banc”. I s’afegia que “el procés de traspàs es va dur a terme seguint criteris objectius i imparcials basats en la normativa de blanqueig de capitals”.
Aquest cas, on la reclamació ha estat tombada, ha permès conèixer un altre que cita el Tribunal Superior en la seva jurisprudència per avalar la decisió. Un cas que fins ara no s’havia fet públic d’un dels clients veneçolans que té els diners bloquejats perquè no va poder justificar d’on provenien els fons. El salari mig dels mestres a Veneçuela és de 21 dòlars al mes. El dels mestres jubilats de 12,8 dòlars mensuals, segons la tasa oficial de Banc Central de Veneçuela a 15 d’octubre del 2024.
Mestra veneçolana jubilada esdevé milionària
En aquest cas concret, s’explica clarament la situació per la qual no s’ha pogut demostrar l’origen dels diners. Es tracta d’una mestra veneçolana, sense cap formació en el món dels negocis que al·legava, sense uns ingressos previs justificats, que havia intermediat en la compravenda de dues empreses de joc en línia i havia aconseguit amb l’operació quatre milions de dòlars. Les sospites evidentment es troben en el fet que se suposa que els diners van arribar per altres vies vinculades a les trames veneçolanes. Els ingressos d’una mestra a Veneçuela semblen incompatibles amb inversió en empreses de joc en línia i no hi ha cap indici que justifiqui que realment es dedicava a la intermediació en un negoci com la compravenda de joc en línia. el més probable és que fos un testaferro del real propietari que no vol que el vinculin amb aquests diners.
La sentència recull que “el problema rau en què la documentació aportada per l’agent no ha estat suficient per poder acreditar la licitud del traspàs en favor de l’agent, mestra jubilada resident a Veneçuela i que no ha demostrat tenir cap formació en el món dels negocis –i encara menys del negoci del joc on line- de 4 milions de dòlars com a contraprestació per la seva suposada participació en la compravenda de dues empreses del sector del joc on line, i és aquesta qüestió la què, al seu cas, havia d’haver analitzat l’agent a la seva demanda, ja que disposava dels elements per fer-ho –l’agent sabia quins eren les objeccions per poder ser considerada client traspassable-, i al seu cas, l’AREB podia haver-li rebatut en la seva oposició a la demanda, recavant –si així ho considerava necessari- la intervenció en el procés judicial de PwC com a expert a la matèria.”
