La justícia espanyola decidirà si Hisenda pot declarar “fictícia” una residència fiscal a Andorra

El cas neix després que Hisenda espanyola qüestionés el certificat de residència fiscal emès per Andorra a un contribuent que s’hi havia traslladat

Vista aèria d'Andorra. Foto: SFG

Vista aèria d'Andorra. Foto: SFG

El Tribunal Suprem espanyol haurà de determinar si l’Agència Tributària pot ignorar un certificat de residència fiscal emès per Andorra quan considera que el canvi de residència d’un contribuent és fictici i respon únicament a una voluntat d’evitar impostos.

El cas afecta un contribuent que va traslladar la seva residència a Andorra i que, tot i disposar d’un certificat oficial de residència fiscal del Principat corresponent a l’any 2016, va ser requerit per Hisenda perquè liquidés l’Impost sobre el Patrimoni d’aquell exercici.

Decisió unilateral

La inspecció espanyola va considerar unilateralment que la residència a Andorra era fictícia i que l’objectiu real del trasllat era evitar el pagament d’impostos a Espanya. Per aquest motiu, va reclamar al contribuent els impostos corresponents malgrat el certificat de residència emès pel Principat.

Ara, el Suprem haurà d’aclarir fins a quin punt Hisenda pot qüestionar per si sola la residència fiscal certificada per un altre Estat quan existeix un Conveni per evitar la Doble Imposició (CDI) entre els dos països.

El paper d’Andorra en el conflicte

La qüestió és especialment rellevant per a Andorra perquè el conflicte afecta directament la validesa dels certificats de residència fiscal del Principat davant l’Administració tributària espanyola. El tribunal haurà d’analitzar si, en cas que existeixi una discrepància sobre la residència fiscal, la inspecció espanyola pot declarar que hi ha una simulació sense que Andorra intervingui en el procediment.

El mateix Conveni per evitar la Doble Imposició preveu la possibilitat que, davant d’un conflicte d’aquest tipus, els dos països iniciïn un procediment amistós per intentar trobar una solució consensuada. Per tant, el cas posa sobre la taula si una administració tributària pot qüestionar unilateralment una residència fiscal reconeguda i certificada per l’altra part del conveni o si, per contra, la discrepància s’ha de resoldre mitjançant els mecanismes de cooperació previstos en el CDI.

Una qüestió que va més enllà d’Andorra

El conflicte no és exclusiu del Principat. L’Agència Tributària espanyola també ha mantingut disputes amb altres països pels certificats de residència fiscal de ciutadans espanyols que han marxat a l’estranger.

Un dels casos més coneguts és el de Portugal, on Hisenda ha qüestionat la residència fiscal de pensionistes espanyols que es van traslladar al país veí per beneficiar-se d’un règim fiscal més favorable.

La decisió del Tribunal Suprem serà, per tant, especialment rellevant per determinar fins on pot arribar Hisenda a l’hora de qüestionar una residència fiscal certificada per un altre país amb el qual existeix un conveni internacional.

Exit mobile version