La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha incidit en la necessitat que hi hagi un protocol que serveixi per establir els passos a seguir per a l’atenció dels professionals que atenen emergències. Ho ha posat en relleu en el marc de la inauguració del Congrés europeu de psicologia aplicada als serveis de bombers i d’emergències que acull aquests dies Andorra.
D’aquesta manera, Molné ha manifestat que espera que aquesta cita sigui “un pas més” en la cultura “de la cura i el suport” als professionals i per posar “al centre de debat” aquesta atenció per “cuidar els que ens cuiden”. Quant al protocol, ha recordat que ja es va estar treballant, però que va quedar aturat i que ara la voluntat és la de reprendre aquesta tasca.
La titular d’Interior ha posat en relleu que li agradaria que aquesta feina de reflexió al voltant del protocol per als cossos especials es fes de “manera conjunta i consensuada perquè tots els treballadors tinguin les mateixes condicions” i també ha manifestat que hauria de ser un treball “transversal” tenint en compte que hi ha diferents ministeris dels quals depenen aquests cossos. La feina és molt embrionària, ja que de fet ha reconegut que “ara mateix no hi ha una previsió detallada” de com es farà. Qüestionada sobre si la taula de treball dels cossos implicats en emergències podria ser una de les vies per potenciar aquesta reflexió al voltant del protocol ha reconegut que “no és mala idea” perquè ha reconegut que també seria positiu recuperar aquests grups de treball.
Des del ministeri també hi ha la intenció de “reflexionar” sobre la creació d’un equip psicològic que també pugui donar suport a les víctimes.
Així, Molné ha posat l’exemple de la desaparició d’una persona o una víctima de violència domèstica o de gènere, perquè pogués rebre acompanyament des de la interposició de la denúncia fins a l’actuació judicial. Hi ha dues possibilitats, que hi hagi un acord amb el Col·legi de psicòlegs o bé que s’agafi personal.
Ara cal prendre aquesta “decisió política“, ja que caldria preveure-ho al pressupost en cas que s’opti per una eina o l’altra, tal com ha reconegut la ministra. De totes maneres, ha manifestat que no s’han marcat cap termini per poder prendre una decisió, ja que el que es vol és “reflexionar amb calma” però també ha afegit que es mirarà de “trobar una situació satisfactòria en el curs d’aquest any“.
Quant als protocols, el sotsoficial de bombers i responsable de la secció psicològica del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Pau Pascual, ha explicat que en el cas del cos d’extinció d’incendis aquests protocols ja existeixen, “a través d’instruccions operatives” i també hi ha la figura instaurada del psicòleg d’emergències per al col·lectiu.
De totes maneres, ha recordat que no tots els cossos tenen aquesta figura i que “és important instal·lar-la dins de tots els cossos d’emergències”. Pascual ha opinat que “s’ha de veure quina fórmula” seria adient a cada cos especial, és a dir, si és necessari un psicòleg específic o pot ser un professional que doni suport als diferents cossos.
I és que més enllà de les intervencions després d’un esdeveniment que es considera crític (aquell que sobresurt del que és habitual) i que se sol donar amb una freqüència a bombers d’un cop al mes, el que cal és més important és fer tasca de prevenció i formació, és a dir, incidir en les coses que es poden fer “abans d’un esdeveniment crític“.
La raó és que davant situacions més dificultoses, com poden ser accidents amb múltiples víctimes o amb menors implicats, els professionals poden tenir afectacions com estrès posttraumàtic, ‘burn-out’, o fins i tot, depressió, amb la qual cosa la prevenció és molt important perquè aquestes problemàtiques no vagin a més, és a dir, que “no acabin amb una simptomatologia posterior que podria provocar un trastorn”.
El sotsoficial dels bombers ha recordat que fa quinze anys que desenvolupa la seva feina i que “està més que justificada la presència d’un psicòleg d’emergència” dins el cos tant pel que fa a la prevenció, com a la formació i en l’àmbit operatiu. Per tant, és “una figura que no qüestionem” i que el que es vol és que es faci “extensiva” a la resta de cossos.
Aquest suport als professionals ha estat l’eix de les jornades, que es duen a terme a Andorra per primera vegada, amb l’organització de l’Associació europea de psicologia de bombers en col·laboració del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament.
Un dels objectius és “difondre tot el coneixement del suport psicològic als treballadors d’emergències”. Fa vint anys que se celebra aquesta trobada i fins ara s’havia limitat més als països europeus francòfons, però s’ha decidit apostar per Andorra per poder “estendre aquest coneixement i tenir més socis”. L’esdeveniment compta amb un centenar de professionals que venen majoritàriament de França, Andorra i Espanya.
