Un home va presentar una demanda perquè se l’alliberés d’una clàusula de l’herència del seu tiet-avi. El testament incloïa la prohibició de vendre, d’hipotecar, d’alienar i d’arrendar per períodes superiors a tres anys els béns heretats. La petició judicial es basava en què la clàusula no té lloc de ser-hi de forma indefinida.
El testament recollia que “si la meva germana xxx em premorís o de qualsevol altra forma no em pogués arribar a heretar la substitueixo vulgarment pel seu net i nebot meu xxxx que (.…) 1a.- no podrà vendre ni hipotecar ni de cap altra forma alienar els béns procedents de la meva herència. Tampoc els podran arrendar per períodes superiors a tres anys. 2a.- Haurà de pagar el llegat disposat en la clàusula tercera. 3a Podrà prendre possessió directament dels béns heretats, tant de la casa que jo habito (…) com de la resta de béns de l’herència, sense cap mena d’autorització judicial (…)”.
Tercera generació, exclosa la meva
Una altra clàusula on fixava que “els béns mobles i immobles heretats per la meva germana (…) quedaran gravats amb un fideïcomís consistent en què, a la seva mort, els hauran de transmetre íntegrament al meu nebot Guillem Janer Moreno, sempre que sigui persona de bé i de consciència i que tingui respecte per la vida de família, el qual quedarà també afectat per la prohibició de vendre, hipotecar o de cap altra forma alienar els béns procedents de la meva herència i tampoc els podrà arrendar per períodes de tres anys, limitacions que vull que estiguin vigents fins a la tercera generació exclosa la meva”.
El nebot volia que la clàusula s’anul·li i poder vendre, però tant les instàncies ordinàries com el TC han rebutjat la seva petició d’anul·lar la clàusula. Se l’envia a un procés jurídic ordinari on es compti també amb altres persones que puguin tenir interès en la causa.
El TC tomba la petició de Dolsa d’anul·lar les comunals després de perdre
