Habitatge Digne dona un ultimàtum al Govern: resposta abans del 5 de maig o hi haurà noves mobilitzacions

La plataforma Habitatge Digne ha valorat de forma molt positiva la manifestació pel dret a l’habitatge celebrada el passat 5 d’abril al centre d’Andorra la Vella. Segons la coordinadora, la mobilització ha servit per demostrar que “la ciutadania està mobilitzada i disposada a reclamar canvis reals”, i ha anunciat que el proper gran pas serà l’Assemblea Oberta del 25 de maig, on es definirà el full de ruta i les futures accions del col·lectiu.

“Ara mateix estem pendents de l’assemblea per valorar i votar les accions proposades”, han assenyalat fonts d’Habitatge Digne. En una enquesta prèvia, es van recollir múltiples iniciatives ciutadanes que ara caldrà debatre de manera col·lectiva.

Pel que fa a l’assistència, la discrepància continua. Tot i que la policia va estimar en 750 els participants màxims a través d’un recompte per dron, la plataforma insisteix que la xifra real va ser molt superior, i qualifica de “broma” els càlculs més baixos difosos per alguns mitjans. En defintiva, amb l’assemblea del 25 de maig a l’horitzó, Habitatge Digne prepara una nova etapa de mobilització per mantenir viva la reivindicació social.

a Coordinadora per l’habitatge digne dona fins al 5 de maig al Govern, als grups parlamentaris i a la patronal de l’habitatge per donar resposta a les seves demandes. La falta de resposta, afirmen, serà interpretada com una “negativa a les seves demandes” i, per tant, “actuaran en conseqüència”. A la vegada, lamenten que aquest any, des dels sindicats de treballadors, no hi hagi voluntat de mantenir la manifestació del Primer de Maig; però valoren molt positivament les lluites com les dels professors o els xofers d’autobusos, entre d’altres, per millorar les seves condicions laborals: “no hi ha vida digna, sense condicions laborals dignes”.

Aquest divendres 25 d’abril tindrà lloc una nova assemblea del col·lectiu on es decidiran els següents passos a donar. En aquesta reunió es posaran sobre la taula les propostes dels diferents grups de treball; destacant les del grup del jovent, que ha preparat una proposta de calendari d’accions per augmentar la pressió si hi ha una resposta negativa a les demandes de la manifestació del 5 d’abril.

Des de la Coordinadora es mostren satisfets amb el resultat de la concentració, afirmant que “la manifestació va estar tot un èxit, estant entre les manifestacions més multitudinàries de la història recent d’Andorra”; fet que, segons el col·lectiu, els demostra que estan anant en la línia adequada.

L’organització de la manifestació i els treballs de difusió previs els han servit, segons afirmen, com “un termòmetre social”, on han rebut un ampli suport social a les seves demandes i on perceben “un ambient de crispació creixent amb les polítiques del Govern i l’actitud de la patronal”. Aquest últim fet, afegeixen, es reforça amb l’informe del Raonador, on es constata la mateixa sensació.

En aquest sentit, la Coordinadora es mostra contundent: “el Govern i la patronal aspiraven a encarir els preus sense límits, expulsant a la classe treballadora a viure fora del país, mentre feien maquillatge legislatiu. Aquest era el seu pla des del principi, però les protestes del 2023 i la lluita que hem mantingut ha obligat el Govern a canviar de rumb. La pressió popular funciona, la gent ja no es resigna a marxar amb el cap baix; ara planta cara”.

Des del col·lectiu entenen que “accions com la vaga general de treballadors, són l’últim recurs per tot el que implica per al país, però són opcions que no es descarten si Govern i patronal es neguen a acceptar les nostres demandes”.

Afirmen que l’executiu rep cada vegada més pressions per part de la patronal i aquest actua en el seu benefici: “la nova mesura parcial contra els pisos pastera, o la marxa enrere amb la indemnització per la trampa del fill, són grans exemples”. Això fa evident que la pressió popular “no sols no pot aturar-se, sinó que ha d’augmentar”.

Per tot això, diuen, “hem volgut posar una data límit per rebre una resposta oficial a les nostres demandes, lluny del soroll mediàtic”. Entenent que “un mes és un temps més que prudencial, la falta de resposta serà entesa com una negativa a les nostres demandes”.