Habitatge Digne alerta que “la pau social mai havia estat tan a prop de trencar-se”

La Coordinadora per l’habitatge digne ha expressat en una carta adreçada al cap de Govern, a la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, als presidents dels grups parlamentaris i als responsables de l’associació de propietaris de béns immobles (APBI) i del col·legi d’agents i gestors immobiliaris (AGIA) les principals reivindicacions per les quals es manifestaran aquest dissabte 5 d’abril amb l’objectiu que es comenci a treballar “de manera immediata” en trobar solucions reals a la problemàtica del mercat de l’habitatge.

La principal demanda és la regulació del preu de tots els lloguers d’acord amb el seu valor real i al poder adquisitiu de les classes populars. “La regulació del mercat de lloguer, del mercat de venda i l’augment significatiu del parc públic d’habitatge són tres eixos fonamentals per limitar i posar setge al capital especulatiu”, afirmen. Així, demanen l’establiment de topalls als preus, la creació d’un índex de preus obligatoris o de referència, l’augment de taxes a lloguers que superin un cert llindar i impedir l’augment arbitrari del preu en finalitzar un contracte.

També exposen que les pròrrogues als lloguers “han estat un salvavides per a moltes famílies, però també ha suposat un mal de cap per a moltes altres”. De fet, reconeixen que tal com diuen els “experts” que han parlat sobre aquesta temàtica al país, les pròrrogues han generat un “mercat dual” que ha augmentat “les tensions entre arrendataris i arrendadors”. “La pau social en aquest país mai havia estat tan a prop de trencar-se, i això cal posar-ho sobre la balança”, alerten.

Una altra de les demandes per les quals advoca la Coordinadora és la prohibició de tots els desnonaments sense habitatge alternatiu digne i assequible, i és aquí on, expliquen, ha d’entrar en joc l’habitatge social. “Sabem que no podem arribar a tot, no podem aturar tots els desnonaments, més encara quan es tracta per a l’ús legítim de l’habitatge per viure. Però és el moment de prendre aquesta decisió valenta; destinar recursos per evitar-ho i posar fre al drama més gran d’aquest país”, reivindiquen.

La creació “immediata” del registre de la propietat i d’un cens d’habitatge és una altra de les demandes de l’entitat. Concretament, s’exigeix la creació d’un registre “públic, assequible i transparent” i asseguren que també és necessari un cens d’habitatge a cada parròquia que es vagi actualitzant periòdicament i que defineixi la tipologia d’habitatges (pisos buits, pisos turístics, segones residències…). De fet, reconeixen, “un dels grans mals d’Andorra és la dificultat pel tractament de dades agregades. Tenim la tecnologia al nostre abast per assolir-ho amb el mínim esforç”.

Una altra de les accions plantejades és la d’acabar de manera definitiva amb la trampa del fill. En aquest sentit, afirmen que el debat que va tenir lloc al Consell General sobre aquesta qüestió va ser “lamentable”, ja que “no hi havia raons per negar-se a la indemnització, més enllà de cedir a la pressió de la patronal immobiliària, particularment de l’APBI, com ja vam veure en el seu comunicat”.

D’altra banda, la Coordinadora exposa altres mesures d’important aplicació (algunes d’elles ja en curs) però que tampoc han de ser immediates. Entre aquestes hi ha la necessitat de garantir un gran parc públic d’habitatge digne i assequible, definint el nombre necessari d’habitatges públics, fent una mobilització “real i efectiva” dels pisos buits i turístics i elaborant un pla nacional d’habitatge; regular el mercat de venda augmentant l’impost sobre la plusvàlua i limitant la inversió estrangera; i lluitar de manera efectiva contra les trampes i abusos, regulant tots els contractes de lloguer, acabant amb els ‘pisos pastera’ sense criminalitzar l’inquilí i fent de l’INH una “eina útil”.