Les dades d’Estadística sobre els nous nacionals andorrans, deixant fora els de naixement o origen, confirma el canvi de tendència. El gruix fonamental, com sempre, prové de residents espanyols que després de 20 anys de residència demanen el passaport andorrà i renuncien al seu. El 70% dels 11 ‘nous andorrans’ són espanyols d’origen i el 80% ha accedit pels 20 anys de residència.
Les xifres, però criden l’atenció pel que fa a la resta de percentatges. La segona comunitat més important de residents, la portuguesa, ni tan sols surt a l’estadística. El nombre de portuguesos que s’ha fet andorrà és insignificant. I s’ha de tenir en compte que hi ha milers que tenen l’opció per portar dues dècades al país. El tercer col·lectiu resident més important, els francesos, també mostra una dada digna d’interès. Representen el 4,7% de les naturalitzacions. I sobta que els marroquins, amb un volum de residents molt inferior, estiguin per sobre (6,8%). I sobretot que els argentins que en aquest tercer trimestre del 2025 han significat pràcticament un 10%.
El percentatge de nous andorrans del col·lectiu argentí crida l’atenció. Els residents són 3.308, segons les dades del cens de setembre, però signifiquen el 9,3% dels nous andorrans.
Si se sumen els tres principals col·lectius superen al 85% del total de nous andorrans: espanyols (69,3%), argentins (9,3%) i marroquins (6,8%).
Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, al tercer trimestre del 2025 van adquirir la nacionalitat andorrana més dones (70,0%) que homes (30,0%).
