(vídeo) Les impressionants figures de neu que han conquerit Andorra

Després de dos anys d’absència per la manca de neu, el Concurs d’Escultures de Neu del Pas de la Casa  torna amb una vintena edició marcada per l’alt nivell tècnic i la inspiració en figures mitològiques. L’obra ‘Therion‘, una interpretació de l’esfinx de Balazote, s’ha emportat el primer premi en una competició que ha hagut de desafiar les temperatures primaverals d’Andorra.

El retorn de l’art efímer al Pas de la Casa

La plaça de l’església del Pas de la Casa s’ha tornat a convertir en un museu a l’aire lliure. Després de 24 mesos sense poder celebrar-se, el certamen ha reunit una dotzena de peces seleccionades d’entre 50 propostes inicials. Segons el conseller de Cultura d’Encamp, Joan Sans, el concurs es consolida com un referent únic als Pirineus, amb una qualitat comparable a la que es troba als Alps.

‘Therion’: Una esfinx ibèrica esculpida en neu

L’obra guanyadora de la categoria professional, signada per Arnau Orobitg i Mandarine Stillwagoon, ha estat ‘Therion’. Els artistes han replicat l’esfinx de Balazote, una figura de la mitologia ibèrica que combina el cos d’un toro alat amb un cap humà.

A més del primer premi, dotat amb 1.000 euros, ‘Therion’ també ha rebut la menció d’excel·lència del Comú d’Encamp. Els autors han definit l’experiència no com una competició, sinó com un “simposi” on manifestar l’art efímer de manera col·lectiva.

Mitologia i malsons en la categoria d’estudiants

El talent jove també ha buscat inspiració en el folklore:

• ‘La Pesanta’: L’obra de Clàudia Portolés i David Delgado ha guanyat el primer premi d’estudiants. Representa la figura mitològica del llop que oprimeix el pit dels dorments.

• ‘Culebra’: Una serp alada que no només ha obtingut el tercer premi professional, sinó que ha estat la preferida dels visitants, enduent-se el premi del públic.

El repte tècnic: Treballar amb “neu primavera”

Més enllà de l’estètica, els escultors han hagut de demostrar la seva perícia tècnica. La neu d’enguany, denominada “neu primavera”, presentava una textura molt transformada i menys compacta que la neu pols habitual. Aquesta dificultat ha obligat els participants a adaptar les seves eines i moviments per evitar que les estructures col·lapsessin durant el procés de creació.