Un centre comercial va enviar una carta d’acomiadament a una empleada de la secció de carnisseria que es justificava pel suposat robatori de carn per part de la treballadora. El text indicava que “ens veiem obligats a comunicar–li l’Acomiadament per causes disciplinàries, la causa que origina aquest és per furt de productes carnis de la secció de carnisseria on treballa. Aquesta causa és tipificada com a falta molt greu i, per tant, amb conseqüent causa d’acomiadament”. I afegia que “quedeu acomiadat a partir del dia de recepció de la present, quedant resolta la relació laboral des d’aquest moment, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica”.
La dona va presentar una demanda contra l’empresa per comiat disciplinari fet de forma indeguda i injustificada. Demanava que l’empresa fos condemnada a pagar–li l’import total de 3.183 euros bruts en concepte d’indemnització i la corresponent cotització a la CASS. La batllia, però va donar la raó a la societat i va rebutjar la compensació.
Recurs al Superior
La dona va recórrer al Tribunal Superior contra la decisió entenent que es trobava indefensa. Indicava que la carta de comiat no cita quines són les dates on s’haurien produït els suposats robatoris ni tampoc fa una explicació dels fets ni dels productes carnis presumptament furtats. I la sentència en primera instància està d’acord amb aquest plantejament, però, així i tot, va validar l’acomiadament.
El Superior no deixa cap dubte de la motivació de l’empresa ja que la dona va ser enxampada ‘in fraganti’ el mateix dia de l’acomiadament. La dona no només s’emportava productes sense pagar o a un preu més baix, sinó que tenien un sistema organitzat amb un altre empleat. Els furts eren una constant.
La sentència, però dóna la raó a la dona que haurà de ser indemnitzada. El motiu és que quan el seu company de furts va ser acomiadat va presentar una demanada del mateix tipus. I la va guanyar perquè un batlle va considerar que “el patró no hagi concretat la tipificació específica de la falta molt greu i que tal carta no respectava els requisits formalsexigits per la Llei”. Aquest defecte formal fa que la dona, com el seu company, hagi de ser indemnitzada.
Viva la justicia hecha a medida de los ladrones y delincuentes.
“Yo creo en la justicia” jajaja
Quina vergonya mes grossa !
Ole ole visca podemos, aqui el que segueix la Llei i es porta bé és un pringat
Això amb els batlles d’abans no passava…