Mai s’havia vist una cosa similar a Andorra. Les bandes de joves d’entre tretze i disset anys, que es fan anomenar ‘Los 44’ i ‘Los 60′, han anat agredint, tant físicament com verbalment, intimidant i amenaçant a altres joves pel carrer, fent saltar totes les alertes al país. Amb el debat de si es tracta d’un cas aïllat o d’un acte que pot començar a passar recurrentment, el que sembla estar clar és que s’ha de poder detectar abans els senyals i començar a conscienciar sobre que el que es veu a les xarxes socials no s’ha de portar a la realitat. Els motius, però, no es poden radicalitzar, ni molt menys derivar cap a només un camp. “És la tempesta perfecta per individualitzar-ho, però és un conjunt d’aspectes que s’han anat ajuntant des de fa temps i han provocat aquest problema” assegura el conseller de Joventut i Ciutadania d’Escaldes-Engordany, Ramon Tena.
L’alerta encara continua activa i els controls per poder detectar a tots els agressors estan en marxa. Però, realment és un fenomen que pot tornar a succeir o només és puntual? Tena especifica que, si bé les agressions “tan poc humanes i tan fortes” han succeït aquest estiu, “no és un fenomen nou”. La divisió entre classes socials, la manca de temps dels progenitors i la falta dels avis en alguns casos, així com el futur incert són alguns dels problemes més comuns que s’han pogut detectar. Amb aquesta visió també concorda el psicopedagog Edgar Martos, que menciona que “no és una circumstància en què només hi ha un individu, sinó que normalment hi ha un referent i, a partir dels contactes que es mantenen, es forma una colla”. “Hi ha gent de tot, però si s’agafa a temps només és una etapa d’un parell d’anys” incideix, recalcant que per poder reconduir als adolescents conflictius s’ha de poder detectar certes actituds que comencen en el darrer curs de primera ensenyança i en el primer de segona ensenyança, edats on “es creen dinàmiques d’aquest tipus”. Per aquest motiu, Martos confia que poder tenir un protocol per ajudar a la reconducció dels adolescents, amb l’ajuda de les famílies i coneixent el seu entorn per implementar mètodes que siguin adequats i personalitzats segons el cas.
De fet, la necessitat de formar encara més en l’àmbit de les xarxes socials és una mancança que s’ha trobat des del Fòrum Nacional de la Joventut. (FNJ) “És la primera generació que té un accés tan fàcil i recurrent a les xarxes totals. Tothom pot accedir-hi i, encara que els pares i mares, professors, educadors i qualsevol figura d’autoritat repeteixi constantment que s’ha de tenir una bona gestió de les xarxes, posar limitacions és molt difícil i les causes són evidents”, expressa la presidenta del Fòrum, Lisa Cruz. Els dispositius electrònics i, fins i tot, els comptes a les xarxes socials són personals, per aquest motiu el control parental es fa quasi impossible en segons quins casos. És a partir d’aquí on els joves solen reproduir tot el que veuen a internet i on el filtre per saber que fer i que no s’aplica. “És preocupant i xocant que es normalitzin aquests comportaments i que es reprodueixin. No passa només a Andorra, sinó que és una tendència que s’està duplicant i, imminentment, ha arribat aquí”, esmenta. Sovint, culpar als pares sembla la via més fàcil, però les generacions precedents no han viscut en l’era digital i cal dotar amb formació extra, tant als pares, mares i joves, com als professors de les escoles.
Un aspecte que també s’ha vist i comença a generar certa inquietud és la dificultat que tenen les víctimes a l’hora d’explicar els fets. Fins que no va haver-hi la primera denúncia, no en van sortir més, una tendència habitual, però que no hauria de ser així. “Sempre hi ha aquesta por de dir-ho i potser el jovent no té aquesta facilitat, perquè la societat no sempre fa que la víctima se senti segura, confiada o acompanyada” explica Cruz. El conseller de Joventut d’Escaldes-Engordany concorda amb aquestes paraules i detalla que “si entre tots no transmetem aquesta seguretat, significa que alguna cosa estem fent malament”. A més, recorda que amb un tema tan sensible “s’ha de reforçar la comunicació encara més”. Per la seva banda, Martos explica que s’ha d’entendre com viu tant la víctima, com l’agressor. “Molts cops, els agressors o víctimes venen de famílies que intenten sobreviure amb el que poden i això fa baixar els límits morals de la tolerància o l’empatia, entre altres”, argumenta.
La clau sembla estar en el fet que, encara que es tracti o no com un cas aïllat, es doni a conèixer, es comuniqui i se’n parli per donar exemple d’aquelles coses que no es poden fer. “No hem de pensar si tornarà a passar o no. Hem de trobar la manera de tenir un diàleg o s’entengui que aquest comportament tindrà unes conseqüències i que s’entengui i es diferenciï la realitat d’internet”, confirma la presidenta del FNJ. “Ara per ara, hem reforçat el personal que està vigilant per les zones del Prat del Roure, a més de la policia i la seguretat privada. Hem reorganitzat el funcionament de l’Espai Jovent per fer només tallers i que es controli molt més qui entra, i hem inclòs un nou monitor”, revela Tena. Així doncs, el treball que s’ha de fer per conscienciar “no és tasca de només un conjunt, sinó de tothom”, conclou.
