No tot a L’Andart és bonic, agradable o fàcil de contemplar. De fet, potser una de les novetats d’aquesta sisena edició del festival ha estat demostrar al públic que la seva força resideix precisament en acollir obres que incomoden, que generen debat i que conviden a mirar més enllà de l’estètica. Un tarannà que, a tall d’exemple, va quedar molt clar amb la pancarta “País en venda / venut” de l’artista Tito Farrré, que es va instal·lar al Coll Gallina i que, durant setmanes, va acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació i va suscitar converses i opinions diverses entre els visitants.
“No només creem coses boniques. Hi ha un esperit crític, obres que són complicades i que conviden a reflexionar”, assegurava el comissari de la biennal, Pere Moles. “És bo pel festival que les obres generin discussió. Això vol dir que l’art està complint la seva funció, que provoca emoció i pensament”, afegia. La polèmica sobre si el país ‘estava en venda o no’ va endur-se bona part de les reaccions envers l’edició d’enguany que va quedar marcada definitivament per aquesta obra en un moment en què el debat sobre la inversió estrangera és damunt de la taula.
Una de les novetats d’aquesta sisena edició del festival ha estat demostrar al públic que la seva força resideix precisament en acollir obres que incomoden, que generen debat i que conviden a mirar més enllà de l’estètica.
