La situació del català no era bona a Andorra abans de la pandèmia, però es mantenia dins d’una certa estabilitat. L’ús social estava relativament equilibrat entre el català i el castellà gràcies a que ‘els nets’ de les generacions d’immigrants arribats als anys 60, 70 i 80 majoritàriament han tingut ja el català com a llengua materna.
El creixement econòmic a partir de la pandèmia ha estat brutal. El model de fiscalitat moderada, seguretat, entorn natural i ubicació geogràfica a tocar d’Espanya va fer esclatar tots els indicadors. Els salaris, però no són prou atractius d’entrada per atreure mà d’obra europea, la tradicional a Andorra. El nou mercat és Sud-amèrica. El 90% dels nouvinguts provenen d’aquest espai que té el castellà com a llengua materna.
La població s’ha incrementat en un 12% en poc més de tres anys i el català ha rebut un fort cop. La major part dels treballadors del sector turístic-comercial (el gruix dels negocis d’Andorra) és ara sud-americà. Com el castellà els hi és suficient per desenvolupar-se a Andorra sense cap inconvenient, el català ha patit una patacada (en l’ús social del dia a dia) brutal.
Pla d’acció 2026-2028
Aquesta realitat ha portat al fet que el Consell Nacional per la Llengua ha aprovat el Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028 en la reunió celebrada aquest dilluns. El document és l’eina de planificació dels objectius i de les actuacions de política lingüística de totes les institucions i entitats del Principat. Així ho han exposat els presidents del Consell Nacional per la Llengua: els ministres de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, i de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell; juntament amb el director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, que ocupa el càrrec de director executiu del Consell.
“Avui és un dia històric, com ho va ser el dia de l’aprovació de la nova llei del català, ja que aquest Pla d’acció nacional per la llengua és la primera fructificació explícita de la nova llei”, ha assegurat el ministre Ladislau Baró.
“Amb aquest document l’Administració general, els comuns i el teixit social i econòmic del Principat ens comprometem, a través d’accions específiques, a continuar treballant per protegir el català com a element d’identitat i cohesió social i refermar el seu coneixement i ús entre la població”, ha expressat la ministra Mònica Bonell.
El Pla d’acció nacional per la llengua conté dos grans objectius que s’han d’assolir en matèria lingüística per al trienni vinent 2026-2028: consolidar el compromís i l’activitat institucional per protegir la llengua pròpia com a element d’identitat i cohesió social, i refermar el coneixement i l’ús del català entre la població. D’aquests dos grans objectius se’n desprenen vint més d’específics que s’executaran a través de vint-i-dos actuacions concretes per complir aquests objectius, indicadors per mesurar-ne el compliment, el calendari d’implementació i el pressupost estimat, així com la institució o entitat responsable de cada actuació.
Accions
Pel que fa al primer objectiu, entre les accions previstes en matèria de coneixements lingüístics del personal de les administracions destaquen: establir els coneixements de català com a criteri qualitatiu puntuable en els concursos d’empreses de serveis personals (acompanyants, monitors, conductors, etc.) i desenvolupar tallers per la llengua (d’assertivitat lingüística) per al personal de les administracions. En matèria de coneixement del català de la població, es preveuen accions com l’elaboració de l’Estudi de coneixements i usos lingüístics del 2026 i un estudi d’específic sobre la població escolar, que s’elaborarà el 2028, així com la posada en marxa, per part de l’Administració general i els comuns, d’una campanya per incentivar l’ús del català entre els nouvinguts.
Pel que fa al segon objectiu, entre les propostes per refermar el coneixement del català de la població s’hi inclou l’obertura de nous centres de català a la vall central i Sant Julià de Lòria; ampliar el pla de foment de la lectura escolar en català als tres sistemes educatius públics; el suport a creadors de contingut digital en català; incloure formació de llengua en els plans de formació de les empreses de més de trenta persones assalariades i recomanar-ho a les empreses més petites, i la formació en català per a locutors, entrenadors, àrbitres i responsables de comunicació de clubs.
El Consell Nacional per la Llengua
El Consell Nacional per la Llengua es va crear amb l’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial, amb l’objectiu d’establir un organisme de caràcter polític i social constituït per representants institucionals i d’amplis sectors de la societat, i assumir així la corresponsabilitat sobre la preservació de la llengua oficial entre totes les institucions i el teixit social i econòmic del país.
Les funcions del Consell Nacional per la Llengua són fixar els objectius principals de la política lingüística amb les aportacions de les administracions i els representants de la societat, establir els grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua del trienni següent i fer-ne el balanç periòdic.
El Consell està format pels ministres titulars d’educació i política lingüística i representants tècnics d’aquests ministeris, un cònsol designat en representació dels comuns, els secretaris generals dels comuns, el rector de la Universitat d’Andorra, un representant d’Andorra Recerca i Innovació, un representant de les associacions culturals andorranes i dos representants de les organitzacions sindicals i empresarials del Consell Econòmic i Social.
Ara els hi entra la pressa. Després d’haver-se venut el país sencer als espanyols amb pasta i de retruc haver encarit els preus de lloguers i immobles fins al punt que els únics disposats a venir a treballar a aquest país són sud-americans, ara els hi entra la pressa. Aneu a prendre pel sac colla d’hipòcrites.
A Andorra només venen espanyols amb pasta (parlen espanyol) i sud-americans pobres (parlen espanyol). Ja podeu anar fent cursets ja, jajajajajaja (ric per no plorar).
I si enlloc de tantes coses noves, simplement Govern cumpleix i fa que es cumpleixi la llei del català aprovada recentment??
Perque no ho està fent??
El coneixement del Català ha de ser imprescindible, tolerància cero amb els que no volen aprendre’l, que no son pocs, si passat un temps, no han aprés ni un mínim de C1, expulsats.
Si home, i ens menjarem els mocs a la construcció i serveis. Heu volgut treballadors low cost per a omplir llocs que d’altres nacionalitats més predisposades refuse, i segui amb la cançó del “Català a tota costa”.