La violència de gènere digital està guanyant pes entre les formes de control i assetjament que pateixen les dones a Andorra. Es tracta de conductes exercides a través del mòbil, les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria, internet o els sistemes de geolocalització, que poden passar inicialment desapercebudes o arribar a confondre’s amb mostres d’interès o afecte.
Demanar o exigir les contrasenyes de la parella, controlar constantment la seva ubicació, revisar amb qui parla, reclamar respostes immediates als missatges o compartir fotografies, vídeos o altres continguts íntims sense consentiment són alguns exemples d’aquest tipus de violència. Són comportaments que tenen com a denominador comú el control de la víctima mitjançant les eines digitals.
Dades
Les dades del Servei d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere mostren que els casos detectats han augmentat de manera notable durant els darrers anys. El 2023 se’n van registrar 3, el 2024 la xifra va pujar fins als 6 i el 2025 es va arribar als 12 casos. La tendència s’ha accelerat el 2026, ja que només entre gener i maig s’han comptabilitzat 12 casos, els mateixos que durant tot l’any anterior.
Andorra pagarà les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere si l’agressor no té diners
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres un nou Reglament que marca un punt d'inflexió en la protecció de...
En termes globals, el servei va atendre 359 casos de violència de gènere durant el 2025, dels quals 12 corresponien a violència digital. Entre gener i maig del 2026, s’han atès 229 dones i també 12 han estat víctimes d’aquesta modalitat de violència.
Denunciar
La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, considera que l’increment de les xifres també pot estar relacionat amb una major capacitat per identificar i denunciar aquestes conductes. La ciutadania coneix millor els recursos disponibles i els professionals estan més formats per detectar situacions que anteriorment podien quedar ocultes.
Tot i això, Cadena adverteix que els casos coneguts són només “la punta de l’iceberg”, ja que moltes situacions de control o assetjament digital no arriben als serveis d’atenció.
Quantes víctimes de violència de gènere han estat indemnitzades a Andorra?
La presidenta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha entrat a tràmit una pregunta escrita perquè el Govern informi sobre...
La incidència és especialment important entre la població jove, un dels col·lectius més exposats a les relacions a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. Precisament per aquest motiu, el Govern vol reforçar la prevenció coincidint amb l’inici del curs escolar.
El departament de Polítiques d’Igualtat organitza cada any tallers i formacions als centres educatius perquè els alumnes aprenguin a identificar què és la violència de gènere, quines formes pot adoptar en l’entorn digital, com actuar davant d’una situació d’aquest tipus i a quins recursos poden recórrer.
Campanya
A aquesta tasca s’afegeix una nova acció de sensibilització impulsada conjuntament per la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana i Andorra Telecom, dins de la campanya ‘Destapa la violència. No sempre deixa marca’.
Durant el mes de setembre es difondran missatges a través de les xarxes socials per deixar clar que controlar la ubicació, exigir contrasenyes, reclamar respostes immediates o difondre continguts sense permís no són mostres d’amor o d’afecte, sinó comportaments de control que poden constituir violència.
El director general adjunt d’Andorra Telecom, Cesar Marquina, ha remarcat que l’objectiu és donar la màxima difusió a aquests missatges i contribuir a construir un entorn digital més segur, respectuós i lliure de controls.