Quan es parla de fiscalitat a Andorra, sovint es destaca que el país té un dels impostos sobre la renda més baixos d’Europa. Però, quina és la realitat per a un treballador assalariat? La resposta sorprèn molta gent: una gran part dels residents paguen molt poc IRPF o fins i tot no en paguen gens.
L’IRPF andorrà funciona amb un sistema progressiu de tres trams. Els primers 24.000 euros anuals estan exempts d’impostos. Això significa que qualsevol treballador que cobri per sota d’aquesta quantitat no paga IRPF. Qui guanya 2.000 euros al mes queda fora d’aquest impost.
Amb 36.000 euros anuals es paguen uns 50 al mes
A partir dels 24.000 euros, i fins als 40.000 euros anuals, només es tributa al 5% sobre la part que supera el mínim exempt. Per exemple, una persona que ingressi 36.000 euros l’any només pagarà uns 600 euros anuals d’IRPF, l’equivalent a uns 50 euros al mes.
Per sobre dels 40.000 euros, el tipus impositiu passa al 10%, però únicament sobre la part dels ingressos que supera aquest llindar. Això fa que el tipus efectiu real continuï sent força reduït fins i tot per als salaris més elevats.
Els assessors fiscals insten que qui cobri menys de 30.000 € l’any no pagui IRPF
Assessors fiscals del país han fet una proposta de pujar de 24.000 a 30.000 euros el mínim exempt de l'IRPF...
Per entendre-ho millor, un treballador amb un salari de 50.000 euros anuals paga aproximadament 1.800 euros d’IRPF a l’any, mentre que amb un sou de 100.000 euros la quota se situa al voltant dels 6.800 euros anuals, molt per sota del que s’abonaria a Espanya o França amb ingressos similars.
Desgravacions per diferents conceptes
A més dels tipus impositius reduïts que caracteritzen l’IRPF andorrà, la legislació també preveu diferents mecanismes que permeten reduir encara més la factura fiscal dels contribuents. Aquestes deduccions estan pensades per tenir en compte la situació personal i familiar de cada resident, així com determinades despeses considerades d’interès social.
Entre les reduccions més habituals hi ha les relacionades amb les càrregues familiars, les aportacions a sistemes de previsió social i alguns aspectes vinculats a l’habitatge habitual. De fet, les darreres reformes impulsades en matèria d’habitatge han incorporat nous incentius fiscals amb la voluntat de facilitar l’accés a un domicili i alleugerir la pressió econòmica sobre les famílies.
Les aportacions a plans de pensions i altres instruments de previsió social són una de les vies més utilitzades per reduir la base imposable. Igualment, la normativa contempla deduccions per a contribuents que tenen persones a càrrec, ja siguin fills o altres familiars que compleixin determinats requisits.
Finalment, el sistema també incorpora mecanismes per evitar la doble imposició internacional. Això permet que les persones que obtenen rendes a l’estranger no hagin de tributar dues vegades pels mateixos ingressos quan existeixen convenis fiscals entre Andorra i el país d’origen de les rendes.
Més impostos per als més rics: Alís vol que els que cobren més de 180.000 euros paguin un 20% d’IRPF
Gerard Alís aposta per apujar la pressió fiscal als contribuents amb més ingressos. El candidat del Partit Socialdemòcrata ha defensat...
L’IRPF a Espanya
A diferència d’Andorra, on els primers 24.000 euros anuals estan exempts d’IRPF, a Espanya l’impost sobre la renda s’aplica de manera progressiva des dels primers trams d’ingressos. Tot i això, el sistema incorpora mínims personals, reduccions i deduccions que fan que moltes persones amb rendes baixes acabin pagant una quantitat reduïda o, fins i tot, no hagin d’abonar-ne.
L’IRPF espanyol es calcula a partir de diferents trams de renda, als quals s’apliquen tipus impositius cada vegada més elevats a mesura que augmenten els ingressos. En termes generals, els primers 12.450 euros tributen al 19%; entre 12.450 i 20.200 euros, al 24%; entre 20.200 i 35.200 euros, al 30%; entre 35.200 i 60.000 euros, al 37%; entre 60.000 i 300.000 euros, al 45%; i les rendes superiors als 300.000 euros suporten un tipus del 47%.
Cal tenir en compte, però, que aquests percentatges no s’apliquen sobre la totalitat del salari. El sistema és progressiu, de manera que cada tram només grava la part dels ingressos que li correspon. Això significa que una persona que supera un determinat llindar no paga el tipus superior sobre tot el sou, sinó únicament sobre la fracció que excedeix el tram anterior.