L’explicació dels canvis en les pensions que s’aplicaran a Andorra per evitar la fallida de la caixa de jubilació

El sistema de pensions andorrà té un problema estratosfèric fruit de què durant quatre anys no es va actualitzar mentre l’esperança de vida anava creixent constantment. El model estava preparat perquè es paguessin només uns set anys de pensió ja que l’esperança de vida estava en els 72 anys. Com va arribar als 82 doncs, sense (només faltaria) que tinguessin cap culpa, van gastar fons de les generacions futures de jubilats ja que és una caixa comuna. Això ha portat a que si no hi ha canvis estructurals el sistema entrarà en dèficit (pagar més en pensions del que es recapta de cotitzacions) i al 2041 es quedarà sense ni un euro i no es podrien pagar més pensions. Evidentment, aquest escenari no arribarà perquè es farà una reforma per evitar-ho.

Jordi Cinca, president del Fons de Reserva de Jubilació, ha explicat que el sistema andorrà és, en realitat, contradictori, perquè et dona una pensió baixa, però “generosa” perquè et retorna molt més del que has aportat i, per tant, t’acaba pagant del que ha ‘aportat’ un jubilat futur. I, a sobre, el sistema és molt deficitari i si no es canvia no està garantit que es paguin les jubilacions futures.

Les mesures per salvar el sistema

Hi ha sis grans mesures per a la reforma i que s’implementaran en els propers anys.

La primera és augmentar l’edat de jubilació als 67 anys. Quan es comenci a fer, per exemple el 2028, passarà a ser de 65 anys i mig. I els que es jubilin al 2029, se’n van al 66, i progressivament fins que al 2021 tothom passa a jubilar-se als 67.

La segona és augmentar les cotitzacions. Serien 4 punts. Actualment, es paga a la CASS un 22% del qual el patró abona un 15,5% del salari brut  i el treballador un 6.5%. D’aquest 22% del sou, el 10% va per a la sanitat i el 12% per a la jubilació. És aquest últim percentatge que s’apujaria fins al 16%. La cotització en conjunt seria d’un 26%. L’augment també es faria d’un mig punt aproximadament cada any.

La jubilació anticipada ja no es permetria fer als 61 anys com actualment sinó als 63. Cada any d’avenç en la prejubilació tindrà una penalització del 7%. Actualment, només en 6% dels empleats es jubilen prematurament.

S’incentivaria que la gent allargui la vida laboral fins els 72 anys. Això es faria augmentant un 4% cada any de retard en el retor i augmentarà de forma important la pensió final. Es calcula que un 10% de la població agafarà aquesta opció. I en els anys de demora de la jubilació només cotitzes per una branca.

El polèmic factor de conversió

La mesura més polèmica és el factor de conversió. Això significa el que ens rendeixen els punts que comprem a la CASS cada mes per a que ens vagin produint i se’ns acumuli per a la pensió. El factor de conversió està directament relacionat amb l’esperança de vida. I a menor factor de conversió, pensió més alta. Per què? Doncs perquè amb un factor de conversió 5 significa que teòricament la teva pensió ha de ser d’un nivell econòmic que en cinc anys després que et jubilis t’ha d’haver tornat tots els diners que has aportat. S’explica perquè teòricament, amb aquest factor 5, t’hauries d’haver mort als 70 (65+5) i hauries d’haver recuperat tota la cotització abans de morir-te. Una pensió de conversió 20 és quatre cops més petita.

El factor de conversió actual és d’un 9,6%. O sigui que des que et jubiles, la teva pensió és equivalent a que has d’haver recuperat tot el que has cotitzat abans dels 75 anys. Si vius més, està cobrant diners d’un jubilat futur. La proposta de reforma insta a situar el factor en 17, gairebé el doble. Es faria amb augments molt petits cada any del factor al llarg de 25 anys. Quan acabi el procés la pensió potencialment seria de la meitat respecte a un actual amb els mateixos diners cotitzats.