El relat atribuït a les clavegueres del PSOE situava el fiscal anticorrupció espanyol José Grinda al capdavant d’una presumpta operació per provocar la caiguda de BPA. Entre la documentació intervinguda per la Guàrdia Civil als dispositius de Leire Díez hi havia material que recollia les tasques i les línies d’actuació del grup.
Grinda havia intervingut en causes contra persones vinculades a aquest entorn, com l’empresari Javier Pérez Dolset. En el cas Hanta, s’investiga el presumpte desviament d’una part dels 30 milions d’euros de subvencions públiques concedides a Espanya. L’excomissari José Manuel Villarejo també assenyalava el fiscal com un dels responsables dels seus problemes amb la justícia.
En el text en cap moment es fa referència a quin motiu hauria portat a Grinda a anar contra BPA.
El relat sobre les presumptes proves falses
Segons aquesta versió, Grinda s’hauria servit d’un policia de la seva «confiança» que es dedicava a «fabricar proves falses». El relat vinculava aquest agent amb investigacions de Villarejo i també hi situava l’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), José Luis Olivera.
A partir d’aquí, atribuïa al comandament de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo el trasllat d’aquesta informació al Departament del Tresor dels Estats Units.
Segons la mateixa narració, aquesta actuació hauria desembocat en la nota del FinCEN que va assenyalar BPA com una entitat de preocupació principal en matèria de blanqueig de capitals i va precipitar la seva intervenció. Aquestes afirmacions formen part del relat del grup, no de fets acreditats judicialment.
Les dades dels 30.000 clients de Banco Madrid
El relat també acusava el policia de confiança de Grinda d’haver viatjat a Andorra per endur-se les dades dels 30.000 clients de Banco Madrid, suposadament mitjançant amenaces als responsables de l’entitat andorrana.
Tanmateix, segons els antecedents judicials, la petició d’aquesta informació responia a un requeriment de la justícia espanyola.
El Banc d’Espanya havia intervingut Banco Madrid, filial de BPA, i les dades dels clients es trobaven a Andorra, motiu pel qual se’n va sol·licitar la tramesa a les autoritats andorranes.
El relat ja va ser rebutjat per la Batllia en no haver ni tan sols indicis
La Batllia no ha trobat cap indici que el tinent coronel de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo fabriqués informació falsa sobre BPA i la fes arribar als Estats Units per provocar la caiguda del banc. El Jutjat d’Instrucció Especialitzada 2 ha desestimat l’ampliació de la querella contra el comandament policial per un presumpte delicte de falsedat documental, segons la resolució publicada per El Mundo.
La decisió qüestiona directament el fonament de l’acusació impulsada per l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, una de les entitats que mantenen el front judicial relacionat amb la defensa de BPA. La batlle assenyala que els suposats indicis només existeixen «en els arguments dels querellants»: el relat presentat no va acompanyat d’elements objectius que permetin sostenir l’existència del delicte.
Un relat de manipulació sense res que el sostingui
Els querellants atribuïen a Sánchez Portillo haver facilitat al FinCEN, l’agència contra els delictes financers del Departament del Tresor nord-americà, informació esbiaixada, manipulada i falsa sobre Banca Privada d’Andorra. La seva tesi vinculava aquesta presumpta falsificació amb les actuacions que van precipitar la intervenció de l’entitat.
La Batllia, però, no aprecia indicis que permetin atribuir-li aquesta fabricació de dades ni, en conseqüència, l’enviament d’informació deliberadament falsa als Estats Units. La resolució no nega que transmetés informació al FinCEN: descarta que hi hagi base indiciària per considerar-la falsificada.
La informació procedia de l’operació Clotilde, desenvolupada el 2013 al voltant d’una presumpta trama de blanqueig de capitals a Lloret de Mar, vinculada a l’empresari rus Andrei Petrov. Posteriorment, l’actuació del FinCEN contra BPA va desencadenar la crisi de l’entitat el març del 2015.
Una acusació emmarcada en l’operació Catalunya
La petició contra Sánchez Portillo s’integrava en una querella més àmplia que també assenyalava Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz i l’exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, entre altres comandaments.
Els querellants sostenien que les pressions sobre BPA responien a una operació per obtenir informació sobre els diners de la família Pujol. La decisió sobre Sánchez Portillo, tanmateix, se centra en una acusació concreta: la presumpta falsificació de la informació enviada a les autoritats nord-americanes, per a la qual la instructora no troba suport indiciari.
Basilio Sánchez, també entre els objectius de Leire Díez
El comandament policial també apareix entre els objectius de Leire Díez, coneguda com la «fontanera del PSOE». Segons la informació publicada per El Mundo sobre el sumari del denominat cas de les clavegueres, les seves agendes assenyalaven Sánchez Portillo i altres comandaments com a persones contra les quals dirigir actuacions per desacreditar-los.
Entre aquests noms també figurava Antonio Balas, tinent coronel de la Unitat Central Operativa (UCO). Les presumptes maniobres de Díez són objecte d’una investigació judicial diferent de la querella andorrana.
L’arxivament acordat per la Batllia ha estat recorregut per l’Institut dels Drets Humans d’Andorra davant el Tribunal de Corts, que ha admès el recurs a tràmit. Per tant, la decisió de la instructora està impugnada.
Intent de suborn a Grinda
El fiscal anticorrupció José Grinda va rebutjar i denunciar un presumpte intent de suborn del grup de Leire Díez que li hauria arribat a través del periodista Pere Rusiñol. L’objectiu era aconseguir que afavorís l’arxivament de diverses causes i aportés informació comprometedora sobre el seu superior, Alejandro Luzón, cap de la Fiscalia Anticorrupció. Els fets han donat lloc a diligències judicials que continuen en curs.
Segons la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, la presumpta operació incloïa oferir a Grinda un lloc de treball a l’estranger i una contraprestació econòmica. La documentació intervinguda incorpora anotacions que fan referència a 300.000 euros.
La reunió amb Pere Rusiñol
El contacte es va produir el 27 de febrer del 2025, quan Pere Rusiñol es va reunir amb el fiscal. D’acord amb la denúncia de Grinda, el periodista li va mostrar un document amb les condicions de l’oferiment: avantatges professionals a canvi d’intervenir en procediments judicials i facilitar informació sobre presumptes irregularitats de Luzón.
La resolució de Pedraz situa aquesta trobada dins les maniobres del grup de Leire Díez, coneguda com la «fontanera del PSOE». Segons el jutge, l’empresari Javier Pérez Dolset havia enviat a Díez el contacte de Rusiñol la nit anterior a la reunió.
Després de veure Grinda, el periodista va comunicar a Díez el resultat de la conversa amb un missatge que l’instructor interpreta com a llenguatge velat: «No hi havia aigua, almenys de moment». El fiscal no havia acceptat la proposta.
El fiscal va posar els fets en coneixement dels seus superiors
Grinda va denunciar l’oferiment i posteriorment el va ratificar davant del jutge. La seva denúncia descrivia una proposta per condicionar la seva actuació com a fiscal i obtenir informació sobre el màxim responsable d’Anticorrupció.
Les diligències es van incorporar a la investigació judicial sobre les presumptes maniobres de Díez, Pérez Dolset i Rusiñol. El procediment, inicialment instruït pel jutge Arturo Zamarriego, va passar a l’Audiència Nacional l’agost del 2026, en integrar-se en la causa més àmplia dirigida per Pedraz.
Informació contra el cap d’Anticorrupció
La interlocutòria considera que Grinda era un objectiu tant per les causes que tenia assignades com per la seva proximitat a Alejandro Luzón. La presumpta trama pretenia utilitzar-lo com a via d’accés a informació amb què actuar contra el cap d’Anticorrupció.
Pedraz emmarca aquests fets en una investigació sobre una presumpta organització vinculada a Leire Díez i a l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, que hauria intentat obstaculitzar procediments que afectaven el partit i l’entorn del Govern espanyol. La causa continua oberta i les responsabilitats penals estan pendents de determinar.