Les cares a la planta 1 de la Batllia eren un poema a les 16:30. Era l’hora indicada per a un pis que se subhastava. Unitat immobiliària a Arinsal, amb inquilins actualment que tenen contracte fins a febrer de l’any vinent, d’uns 120 metres quadrats i 140 de terrassa. Valoració: 580.000 euros. Les dues primeres subhastes, a uns 530.000 de preu de sortida i a 408.000 la segona, havien quedat desertes. Arribava la tercera al 50% del valor: 291.000 euros. Per participar s’havien de deixar en dipòsit 43.000 euros, equivalent al 15% del preu de sortida.
La planta 1 de la batllia acollia unes cinquanta persones. Es miraven entre elles. La sensació era similar a la que tenen els jugadors de futbol de categoria de base quan van a jugar un partit i coincideixen amb l’altre equip entrant als vestidors i els rivals els hi treuen tres pams. No hi ha res a fer. Es notava que la majoria havien vingut amb l’esperança d’una competència reduïda i poder aspirar a un gran pis per uns 300.000. A tot estirar 330.000 tenint en compte que ja és més del que el banc li ha dit que li donarà d’hipoteca. Hi ha diferents parelles que aixequen les espatlles perquè tenen clar que no saben qui serà, però tenen clar que algun dels 50 va més fort que ells.
En 30 segons el 80% queda fora
Finalment hi ha 27 aspirants. La resta eren acompanyants. La subhasta és lliure i, per tant, les puges no estan prefixades en un valor. Això vol dir que es pot dir la xifra que es vulgui. En trenta segons el 80% estan fora i ni tan sols arribaran a obrir la boca. S’ha passat de 291.000 a 300.000 i a 330.000 amb una demostració de la poc preparats que estaven alguns. Anant de mil en mil igual et passes una hora, però és més fàcil que la subhasta no es desboqui.
Amb puges normalment de deu mil, però amb algunes de quinze mil o de cinc mil el preu s’ha anat encarint. Com a les pel·lícules, hi havia un clar cavall guanyador. El que immediatament que algú fa una pujada el supera immediatament. Un francès utilitzant la seva llengua materna a la subhasta. La gent età tan trastocada amb el preu dels pisos que s’han agafat a l’immoble d’Arinsal com si fos l’última peça d’oferta abans que acabin les rebaixes.
De la decepció als somriures
El preu ha continuat pujant. De 350, moment en què la major part ja ha tirat la tovallola, a 365, 370, 380, 390, 400… El francès anava millorant qualsevol oferta. Aquí les cares s’han detensat una mica, perquè s’estava entrant en el terreny de dubtes sobre si ja valia la pena comprar a aquell preu un pis força antic, amb llogaters, en un carrer apartat d’Arinsal. Però les pujades continuaven: 405, 410, 420, 430, 440 mil…. Aquesta és la xifra que ha posat damunt la taula el ciutadà francès. S’ha fet un silenci i fins i tot ja hi havia somriures d’alguns dels participants.
En deu minuts s’ha passat d’una ‘ganga’ a una operació immobiliària demencial. Pagarà 440.000 euros quan el preu de sortida de la segona subhasta d’aquest pis, que va quedar deserta, va ser de 408.000. Abonarà aproximadament el preu d’un 75% de la valoració, el que podria situar la compra perfectament en la franja de preu d’una compra directa.
Que divertit, es pot anar només com observador a aquests events?
Vaig viure-ho en primera persona.
60-70 persones en una sala, per intentar adquirir l’únic pis a un preu raonable d’Andorra. Amb un marge petit de puja respecte als de sempre. En un moment entren els 4 que el pis se’ls hi enrefum 3 pitos i reventen el preu.
L’article no pot estar pitjor redactat.
Poden retransmetre·ho per RTVA, seria un show time. Millor que tota la programació del any.