Segons la documentació intervinguda per l’UCO a l’anomenada ‘fontanera’ del PSOE, Leire Díez, el grup de ‘clavegueres’ del que formava part va fabricar i dirigir des de l’ombra la comissió d’investigació sobre l’“Operació Catalunya” al Congrés dels Diputats on s’incloïa com a tema central el ‘cas BPA’. El grup de clavegueres va preparar tant compareixences de testimonis com les preguntes dels grups del PSOE i la resta que donen suport al Govern de Pedro Sánchez. La major part de testimonis s’havien citat per part dels grups que donen suport a Pedro Sánchez per intentar demostrar el vincle entre el govern del PP de Mariano Rajoy i la caiguda del banc dels Cierco.
En una de les llibretes intervingudes per la Guàrdia Civil a la fontanera del PSOE, apareixen anotacions sobre la preparació de les compareixences de Marcelino Martín Blas i Sandro Rosell (expresident del FC Barcelona); una menció a la compareixença de l’inspector de la UDEF que va elaborar els informes de les seves causes judicials, “Preguntas 111.129”; l’ordre d’intervenció dels grups parlamentaris; notes sobre Nervis Villalobos (exviceministre veneçolà d’Energia), o el repartiment de preguntes als grups parlamentaris PSOE, EH Bildu, ERC i Junts per Catalunya.
Martín Blas va ser una peça clau en l’intent de demostrar que hi havia una Operació Catalunya que havia derivat en la caiguda de BPA. Nervis Villalobos era un dels jerarques chavistes del grup que va espoliar dos mil milions d’euros de Petróleos de Veneçuela a través de BPA. Està processat a Andorra i en espera de judici. I als Estats Units en espera d’extradició, així també com a Veneçuela.
Els grups implicats
Els grups implicats en la preparació de les preguntes estaven representats a la comissió d’investigació pels diputats següents: PSOE – Manuel Arribas Maroto; EH Bildu – Jon Iñarritu García; ERC – Gabriel Rufián Romero i Pilar Vallugera Balañà; i Junts per Catalunya – Josep Pagés Massó i Míriam Nogueras Camero.
El primer dels arxius intervinguts, amb data del dia anterior a la primera de les compareixences de Marcelino Martín-Blas, és un recull d’informació de diferents casos: Francisco Martínez (secretari d’Estat), Sandro Rosell, BPA, Nervis Villalobos, Villarejo, Javier Pérez Dolset (empresari investigat en diverses causes), l’agent 111.129 o el fiscal José Grinda.
“`Repartiment entre els diferents grups als que es preparava la comissió.
La compareixença de Martín-Blas
Sota el títol “Marcelino Martín Blas: Preparación de la comparecencia de Marcelino Martín Blas en la Comisión del Congreso que investiga la Operación Cataluña. Hay varias cuestiones que va a tratar Martín Blas aportando documentación”, s’explica que Martín-Blas aportaria documentació durant la seva intervenció.
Martín-Blas va aportar un pendrive amb documentació que havia estat manipulada i que contenia el rastre digital de Javier Pérez Dolset. Després de la polèmica generada pel seu contingut i pels documents alterats, el pendrive va ser expulsat de la comissió.
L’estratègia no es limitava a les compareixences: també incloïa moviments judicials.
Objectiu: influir en les causes judicials
Dels documents es desprèn la participació del grup de fontaners en actuacions dirigides a aconseguir un efecte en les causes judicials que els afectaven. És el cas de la nota ressaltada al final de l’apartat dedicat al fiscal José Grinda: “Importante: denuncia en Fiscalía General y caída de las causas que lleva. Después del día 12 la pone Junts, si tiene lo suyo G”, o al final del cas de Nervis Villalobos: “Si cae el 111.129, se cae su causa, entonces Nervis inicia querella o denuncia a Peinado por detención ilegal”.
En un altre dels arxius confiscats es fa referència a la Llei d’Amnistia, Junts, l’excomissari Villarejo, el fiscal José Grinda i la mateixa UCO. El text plantejava com a objectiu prioritari tancar tan aviat com fos possible la comissió d’investigació perquè les seves conclusions poguessin ser elevades a la Fiscalia. Cal recordar que a Nervis Villalobos li havien promès un “paper” de la comissió per a les seves causes judicials.
Querelles i tensió política
Segons el document, “muy pronto”, figures com Sandro Rosell, Jordi Sumarroca o el propietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, presentarien una denúncia “en la que estamos trabajando” perquè “llegue a buen puerto”. Leire Díez es referia a la bateria de querelles interposades pel despatx de Pablo Molins Amat, advocat de Sandro Rosell. A més de les esmentades, el despatx de Molins també va presentar les querelles d’Artur Mas, Joan Pau Miquel i Jaume Giró, que van ser totes arxivades.
La tensió política a la comissió va quedar reflectida el gener del 2025, quan els grups del Partit Popular i Vox van demanar al lletrat de la comissió d’investigació que traslladés a la Fiscalia, per fals testimoni, les compareixences de Martín-Blas i Sandro Rosell.
L’ambient de la comissió va esclatar durant la compareixença de María Dolores de Cospedal, quan el diputat de Junts per Catalunya, Josep Pagés, va recordar que “Esta comisión se creó precisamente como imposición de Junts per Catalunya en el momento de la elección de la presidenta del Congreso y la Mesa”.
Els documents intervinguts per la UCO, juntament amb les actuacions parlamentàries, dibuixen un escenari en què el grup de fontaners hauria exercit un paper clau en l’estratègia política i judicial al voltant de l’Operació Catalunya. La investigació continua i les implicacions podrien estendre’s més enllà de l’àmbit parlamentari.
José Luis Pérez