El Tribunal Superior ha dictat una resolució de gran transcendència jurídica i social en estimar el recurs d’apel·lació presentat per una filla de la Baronessa Thyssen, Maria del Carmen Thyssen-Bornemisza de Caszón. Es tracta d’una petició per obtenir de nacionalitat andorrana, tot i haver nascut per gestació subrogada.
Les filles bessones de la baronessa Thyssen, Carmen i Sabina, van néixer el 6 de juliol de 2006 a Los Angeles, Califòrnia. Les joves, nascudes per gestació subrogada, van complir 18 anys el 2024, assolint la majoria d’edat.
Al 2017, la justícia andorrana ja va reconèixer la maternitat de la Baronessa respecte a la noia nascuda als Estats Units del ventre d’una altra dona.
Rebuig inicial
La jove ha aconseguit que el Superior li doni la raó. Tant Govern com en primera instància li havien rebutjat la petició. La decisió suposa un canvi de criteri rellevant en relació amb la filiació per gestació subrogada i la seva equiparació amb altres formes reconegudes legalment.
La baronessa Thyssen no clarifica si ha renunciat a la nacionalitat suïssa per optar a l’andorrana
Carmen 'Tita' Cervera ha trencat el seu silenci per a desmentir de manera categòrica les informacions que apunten al fet...
El cas es remunta al 14 d’abril de 2025, quan la filla de la Baronessa va recórrer contra la denegació de la nacionalitat. L’Administració va considerar que no complia els requisits previstos a la Llei qualificada de la nacionalitat, consideraven que no podia tenir la nacionalitat ni per via d’adopció ni per via biològica directa amb els pares.
En el recurs, la defensa va sostenir que la decisió vulnerava principis fonamentals com el d’igualtat, la no-discriminació i l’interès superior del menor. També es denunciava una interpretació obsoleta de la llei, especialment pel que fa a les noves realitats familiars.
Legislació obsoleta
Un dels punts centrals del debat jurídic era si la filiació derivada de la gestació subrogada, reconeguda judicialment a l’estranger i validada a Andorra, podia tenir els mateixos efectes que l’adopció en matèria de nacionalitat.
La part filla de la Baronessa adduïa que la legislació andorrana no s’ha adaptat a l’evolució social i científica dels darrers vint anys, deixant fora supòsits cada vegada més habituals en l’àmbit internacional. A més, es feia referència a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que vincula la identitat personal amb aspectes com la filiació i la nacionalitat, dins del marc de protecció de la vida privada i familiar.
Posició de Govern
Per la seva banda, el Govern va defensar que la normativa és clara i que només contempla dues vies de filiació amb efectes en aquest àmbit: la biològica i l’adoptiva. Segons aquesta tesi, la gestació subrogada no pot ser assimilada jurídicament a cap d’elles.
La filla de la baronessa Thyssen canvia Andorra per Barcelona
Coincidint amb el seu pas a la vida adulta, Carmen Thyssen ha fet un pas determinant en el seu futur...
També es va argumentar que acceptar aquesta equiparació vulneraria els principis de legalitat i seguretat jurídica, en estendre l’abast de la norma més enllà del que preveu expressament.
El Tribunal Superior, però, ha adoptat una posició diferent i innovadora. En la seva resolució, considera que l’absència de regulació específica no pot justificar una discriminació per raó de l’origen de la filiació.
Vulneració del principi d’igualtat
La Sala entén que negar els mateixos efectes jurídics a la filiació per gestació subrogada suposa una vulneració del principi d’igualtat reconegut a la Constitució andorrana. Així mateix, destaca que aquesta filiació havia estat prèviament reconeguda al Principat mitjançant una sentència judicial, fet que reforça la seva validesa jurídica.
El Tribunal qualifica la situació com una “llacuna normativa” que ha de ser integrada mitjançant els principis constitucionals i els estàndards internacionals de drets humans. En aquest sentit, afirma que l’interès de l’Estat no justifica limitar els drets de la demandant, especialment quan no existeix una raó proporcional per fer-ho.
Equiparable a l’adopció
La resolució estableix que, en casos com aquest, la filiació per gestació subrogada ha de ser equiparada a l’adopció. D’aquesta manera, el Tribunal conclou que la jove té dret a accedir a la nacionalitat andorrana, sempre que compleixi la resta de requisits, que en aquest cas no han estat qüestionats.
Aquesta decisió arriba en un moment en què el Consell General té en tràmit una reforma de la Llei de la nacionalitat per adaptar-la a les noves realitats familiars. Entre altres canvis, es planteja substituir el concepte de “fill biològic o adoptat” per una formulació més àmplia que inclogui qualsevol tipus de filiació.
També suposa un pas important en el reconeixement dels drets de les persones nascudes mitjançant tècniques de reproducció assistida no tradicionals. La resolució reforça la idea que el dret ha d’evolucionar al ritme de la societat, especialment en matèries que afecten la identitat i els drets fonamentals.