El debat de la llei òmnibus ha tornat a encendre els ànims al Consell General, especialment per la manca de definició de què es considera lloguer assequible i qui són els grans tenidors.
El líder del PS, Pere Baró, ha reclamat posar “fil a l’agulla” i ha criticat els grups de la majoria per evitar una definició clara: “No poseu excuses. No volem confrontar ningú entre grans i petits tenidors, però no podem posar al mateix nivell algú que té un pis per complementar ingressos i un altre que en té 50. Per nosaltres, no és el mateix i veiem bé que qui més tingui, més pagui.”
Els grans tenidors
Baró ha acusat directament la cap de Govern, Conxita Marsol, de protegir els interessos dels grans propietaris: “No he parlat de confrontar, però per què no volen definir gran tenidor? Perquè va en contra dels seus votants.”
El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, s’ha alineat amb Baró i ha retret a Govern la manca de concreció: “Aquesta llei no defineix què és el preu assequible”, ha afirmat, insistint que el redactat actual deixa tota la capacitat de decisió en mans de l’executiu:
“El text diu que el 50% de les promocions hauran de ser de preu assequible, però sense saber què vol dir preu assequible, estem donant un xec en blanc al Govern.”
Jordana defensa que per DA “la prioritat és la gent d’Andorra”
Des de la majoria, el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, ha sortit al pas per contradir Escalé i defensar que la llei sí que recull criteris clars: “S’ha saltat la part que no li interessa. Els efectes de la presa en llei ja consideren preu assequible aplicable a les promocions immobiliàries privades, a l’adquisició d’habitatges que superin el límit de dos, i a la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada pel Govern pel parc públic d’habitatge.”
Jordana ha detallat els dos paràmetres clau que defineixen el lloguer assequible: “Primer, que el lloguer sigui almenys un 25% inferior al preu de mercat. I segon, que la capacitat econòmica de la llar no superi el 35% dels seus ingressos.”En definitiva, el debat sobre aquests punts ha tensat encara més una sessió marcada per les discrepàncies entre la majoria i l’oposició, evidenciant la fragilitat dels consensos en matèria d’habitatge.
Aquests dos marxistes, el Baró i l’Escalé, que volen dir amb “grans tenidors de pisos” ?. Es que mentre ells o les seves famílies dormien a la palla, els que realment pencaven, compraven pisos i feien cases amb els seus estalvis o ve s’hipotecaven demanant al seu risc crèdits als bancs per a poder construir o comprar i formar un patrimoni. L’odi, rancúnia i ressentiment de tota aquesta colla per sort està vinculada a un petit sector residual d’uns quants que viuen de la política i dels que els segueixen com a borregos i que al final seran tan incompetents com ells.