“Persones amb rendes mitjanes i baixes es veuen obligades a abandonar Andorra per l’habitatge”

Per tots és ben sabut la crisi que Andorra pateix des de fa anys en relació amb l’accés a l’habitatge. Aspectes com la manca de regulació, l’increment sostingut de la població, el model econòmic o l’absència d’una “política robusta” en matèria d’habitatge a preu assequible, són els principals factors que el conseller general i president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere Baró, creu que han dut Andorra a la situació que viu actualment.

En el marc de la seva intervenció en la 38a Diada andorrana a la 57a Universitat Catalana d’Estiu (UCE), Baró ha defensat que l’intervencionisme de l’estat és “l’única solució per resoldre la crisi de l’habitatge”, ja que la situació actual només es pot revertir a través “d’una acció pública decidida”. De fet, el president del PS ha posat en relleu que en un context de crisi habitacional com el que viu el Principat, la intervenció de l’estat “no és només legítima”, sinó “imprescindible”, ja que no actuar en aquest sentit significaria “incomplir la Constitució”.

Baró també opina que, des de fa anys, el Principat viu una paradoxa estructural que es resumeix en dues preguntes fonamentals: volem un país regit pel lliure mercat absolut, on predomina l’especulació i el benefici privat? O apostem per un model amb intervenció pública decidida, regulació del mercat de lloguer i garantia d’un habitatge digne per a tothom? I la resposta per al PS és clara: “és imprescindible apostar per un model regulat que situï el dret a l’habitatge a preu assequible com una prioritat política i social”.

Però, per entendre cap a on es vol anar, primer cal saber el recorregut fet fins ara. Segons Baró, en els darrers anys, Andorra ha viscut un increment sostingut i molt accentuat en el preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, que s’ha incrementat en més del 50% en el darrer lustre. “Aquesta evolució ha provocat que cada cop més persones amb rendes mitjanes i baixes no puguin accedir a un habitatge digne dins del país, i que moltes d’elles es vegin obligades, o bé a cercar pis a les ciutats veïnes, o bé a abandonar el Principat”, ha asseverat.

Malgrat les solucions que el Govern ha anat posant a sobre de la taula per pal·liar la problemàtica, com ara la llei sobre mesures urgents en matèria d’arrendaments del 2019, la creació de la Taula Nacional de l’Habitatge, o la recentment aprovada llei òmnibus, per al PS són clarament “insuficients” i prova d’això és que la legislatura actual “passarà a la història pel sorgiment del moviment social per l’habitatge, amb les ja històriques mobilitzacions que van tenir lloc tant el 31 d’octubre del 2023 com el 8 de desembre”. D’aquesta manera, la crisi de l’habitatge “no és un accident ni una conseqüència inevitable del desenvolupament econòmic, sinó el resultat d’un seguit de decisions polítiques i omissions prolongades en el temps”.

Així, i com a propostes del PS per tal de pal·liar la crisi, Baró ha apostat per la regulació dels preus del mercat, premiant a aquells que fan bé les coses i penalitzant els que fan el contrari; definir realment què és el preu assequible; establir un índex de referència, crear un registre públic de la propietat; i fer una definició clara de petits i grans tenidors. A més, ha emfasitzat que calen més promocions d’habitatge a preu assequible, mesures fiscals adequades i una visió clara de país que incorpori una planificació territorial i urbanística al servei de les persones, tot plegat sobre l’aixopluc d’una llei específica de l’habitatge que sigui “ambiciosa i clara”.