La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha carregat contra la consellera general d’Andorra Endavant, Carine Montaner, a qui ha acusat de fer «demagògia» i «populisme» amb la polèmica pels terrenys afectats per l’entorn de protecció de Sant Joan de Caselles.
La resposta de Bonell arriba després que Montaner critiqués públicament, a través de les xarxes socials, les noves limitacions que afecten els propietaris dels terrenys situats dins de l’àrea protegida.
La presidenta d’Andorra Endavant havia qualificat la situació d’«indignant» i havia denunciat que els afectats «no rebran cap indemnització» malgrat les restriccions imposades sobre les seves propietats.
Fàcil fer demagògia
Bonell ha rebutjat aquest plantejament i ha demanat a Montaner que no utilitzi el malestar dels propietaris per fer política. «És molt fàcil fer demagògia i fer populisme per donar la raó a unes persones que tenen tot el dret d’estar enfadades», ha manifestat la ministra.
La titular de Cultura ha admès que els propietaris poden estar molestos si no comparteixen la decisió d’incloure els seus terrenys dins de l’entorn de protecció, però ha insistit que el Govern està aplicant la legislació vigent i que la situació no es pot equiparar a una expropiació.
(vídeo) Vela lamenta l’entrada de l’extrema dreta a Andorra amb Carine Montaner
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS), Susanna Vela, va advertir al Consell General sobre el que considera un gir...
«Aquí no estem aplicant una expropiació, estem aplicant la llei de patrimoni cultural», ha remarcat Bonell. La ministra ha recordat que una expropiació segueix un procediment jurídic diferent i comporta una indemnització, mentre que les limitacions derivades dels entorns de protecció estan regulades per la normativa de patrimoni.
Llei de patrimoni cultural
Bonell ha recordat que la llei de patrimoni cultural va ser aprovada pel Consell General l’any 2003 i modificada posteriorment el 2013, i que des de fa anys estableix quins béns han de disposar d’un entorn de protecció i com s’ha de delimitar.
Tot i defensar l’actuació de l’executiu, la ministra ha subratllat que els propietaris disposen dels mecanismes legals per oposar-se a la decisió. Poden presentar al·legacions i els recursos que considerin pertinents i, si el conflicte arriba als tribunals, el Govern respectarà la resolució judicial.
Alís descarta Montaner per al pacte PS-Concòrdia per la deriva d’extrema dreta
El futur cap de llista del Partit Socialdemòcrata a les eleccions generals, Gerard Alís, va valorar el projecte d'Andorra Endavant...
Bonell també ha defensat que l’executiu intenta mantenir el diàleg amb els propietaris durant la tramitació d’aquests expedients, encara que ha reconegut que les circumstàncies varien en cada cas i que aquesta interlocució no sempre es pot produir amb la mateixa antelació.
Coordinació amb Canillo
En el cas concret de Sant Joan de Caselles, la ministra ha explicat que la delimitació es va treballar conjuntament amb els tècnics del Comú de Canillo i els cònsols coincidint amb una modificació del pla d’urbanisme parroquial. Quan el comú va publicar la modificació, ja hi va incorporar l’entorn de protecció.
A més, Bonell ha volgut relativitzar l’impacte urbanístic de la mesura recordant que una part dels terrenys afectats ja estava sotmesa prèviament a altres restriccions. Segons ha explicat, dins de l’entorn hi ha zones catalogades com a zones de risc on ja no es podia construir abans que s’aprovés aquesta protecció.
Paral·lelament, el Govern treballa en una reforma de la llei de patrimoni cultural amb l’objectiu de revisar el model actual. Entre les modificacions previstes hi ha l’actualització de l’annex que determina quins béns han de disposar obligatòriament d’un entorn de protecció.
«Creiem que es pot fer d’una altra manera i que hi ha altres eines també per protegir els béns», ha assenyalat Bonell. La intenció és analitzar els casos conjuntament amb els comuns i determinar si tots els elements inclosos actualment a la normativa necessiten aquest tipus de protecció.
La ministra ha posat com a exemple la Vall del Madriu, que ja disposa dels seus propis mecanismes de protecció.