La interpretació judicial de la llei que el 2023 va establir la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer ha centrat aquest dijous el debat al Consell General. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha descartat, d’entrada, modificar la normativa perquè considera que queda poc temps perquè perdi vigència, ja que “decau” al desembre, tot i assegurar que el Govern està disposat a escoltar les persones afectades i a estudiar possibles solucions.
La ministra ha explicat que l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) no ha rebut cap altre cas relacionat amb aquesta interpretació judicial, més enllà del desnonament de la parella que des del 2017 viu en un pis arrendat a Prada Ramon, tot i que ha reconegut que, en fer les revisions pertinents, el Govern ha localitzat una altra sentència en la mateixa línia.
Marsol defensa que la nova llei és més clara
En aquest sentit, la titular d’Habitatge ha defensat que aquesta experiència ha servit per revisar la redacció de la nova llei de descongelació dels lloguers aprovada al juny, amb l’objectiu d’evitar que es repeteixin problemes d’interpretació i que, per tant, no sigui necessària una comunicació del llogater i el procés sigui automàtic. Segons ha afirmat, “per nosaltres queda ben clar”. “Hem anat a analitzar molt bé la nova llei perquè no ens tornéssim a trobar amb problemes d’aquest tipus i la nova llei queda més clarificada”, ha afegit.
La qüestió ha estat plantejada pel president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró. El conseller ha demanat per les mesures que preveu aplicar l’executiu per protegir les famílies després que el Tribunal Superior hagi interpretat que les pròrrogues de la llei del 2023 no s’apliquen automàticament, sinó que han de ser demanades expressament pels llogaters davant la propietat.
On han d’acudir els llogaters per denunciar un abús en la descongelació de lloguers?
El ministre portaveu, Guillem Casal, ha reivindicat el paper de l'Institut Nacional de l'Habitatge com a guia per a qualsevol...
Baró qüestiona la claredat de la llei del 2023
Baró ha remarcat que el PS respecta la independència judicial i no pretén qüestionar les resolucions, però ha advertit que cal analitzar-ne les conseqüències. “Respectem plenament la independència judicial i no pretenem qüestionar les seves sentències, però creiem que tenim la responsabilitat d’analitzar les conseqüències i veure com poder donar resposta”, ha expressat.
Per això, ha demanat al Govern “on s’ha fallat”, deixant clar que “les lleis han de néixer d’una bona anàlisi amb la voluntat d’anticipar possibles problemes d’interpretació, perquè quan les lleis no són clares, les acaba patint la ciutadania”.
“Amb la descongelació dels lloguers tindrem desnonaments a l’ordre del dia”
La degana del Col·legi d’Advocats, Marga Marticella, assegura que els desnonaments a Andorra estaran a l’ordre del dia una vegada...
El Govern remet les famílies als ajuts d’habitatge
En la seva resposta, Marsol ha recordat que el Govern disposa de diferents instruments per facilitar l’accés a l’habitatge, com ara el parc públic, que ja beneficia “vora 300 famílies”, així com les ajudes d’Afers Socials o el recent programa 30-40. Per això, ha dit que les famílies que es puguin veure perjudicades per la interpretació judicial poden adreçar-se als serveis del Govern, que manté oberta la possibilitat de revisar els requisits d’accés als recursos disponibles.
Baró, però, ha considerat que remetre els afectats als programes ja existents és una “resposta insuficient”. També ha criticat que el Govern consideri innecessari actuar mentre hi ha famílies que poden patir les conseqüències de la interpretació judicial. El conseller general, a més, ha expressat “preocupació” per la descongelació dels lloguers prevista a partir del gener i ha preguntat si l’executiu disposa d’informes jurídics que garanteixin que la nova regulació no donarà peu a interpretacions similars.
En el seu torn, Marsol ha respost que una eventual modificació de la llei actual no tindria efectes retroactius. Per això, ha defensat que, en els casos en què les famílies tinguin dificultats per accedir a un habitatge, és preferible estudiar com se les pot ajudar directament.