Aquest passat dijous, el Consell General ha desestimat l’esmena a la totalitat presentada per Andorra Endavant contra el Projecte de llei de creixement sostenible i dret a l’habitatge, una normativa clau que busca donar resposta a la crisi de l’habitatge al Principat.
La proposta de Carine Montaner pretenia retornar el text al Govern per ser refet, argumentant que conté mesures “excessivament intervencionistes” que podrien posar en risc la propietat privada i l’equilibri del mercat immobiliari.
Montaner va assenyalar que la llei inclou elements que generen inseguretat jurídica, com la cessió obligatòria de pisos buits. A més, va criticar la falta de resultats de l’impost sobre habitatges desocupats, acusant l’executiu “d’anar a cegues” per la manca de dades fiables.
Segons la líder d’Andorra Endavant, el projecte pot desincentivar la inversió estrangera, que ha estat clau per mantenir el parc d’habitatges privat. En aquest sentit, va proposar alternatives com els préstecs a interès zero per a rehabilitar pisos o una revisió més estricta de les autoritzacions per a inversors no residents.
La llei òmnibus preveu més control de les empreses pantalla
El cap de Govern, Xavier Espot, va respondre a les crítiques, defensant que el projecte no només compleix amb els principis constitucionals, sinó que és un text equilibrat entre el dret a la propietat, la sostenibilitat i el dret a un habitatge digne. Espot va recordar que 17 de les 20 mesures incloses en la llei provenen d’acords consensuats al debat monogràfic sobre habitatge de l’any passat, i va acusar el discurs de Montaner “d’alarmista” i “pobre d’arguments”.
El cap de Govern va remarcar que, tot i ser ambiciós, el text és “realista” i que respon tant als compromisos electorals com als mandats sorgits dels acords transversals al Consell General.
Des de la majoria es va trobar paradoxal que fos Montaner qui fes l’esmena de la totalitat perquè la llei òmnibus preveu més control de les empreses pantalles, fet que des d’Andorra Endavant es denunciava de forma reiterada. De fet, més paradoxal es va trobar que Montaner critiqui el suposat intervencionista de Govern quan les pròrrogues forçoses dels lloguers va ser impulsada per la formació de Carine Montaner.
Una problemàtica transcendental
El debat va evidenciar les diferents visions sobre com abordar la problemàtica de l’habitatge. Des de Concòrdia, Cerni Escalé va criticar la forma en què s’ha tramitat la llei, qualificant-la de massa transversal i poc eficient des d’un punt de vista legislatiu.
A més, Concòrdia va alertar de l’augment de la immigració il·legal i va destacar la necessitat de reflexionar sobre l’impacte de mantenir les normes fiscals més baixes d’Europa. Tot i les crítiques, va mostrar predisposició a treballar en el text amb esmenes parcials.
El PS, representat per Pere Baró, va criticar que la llei no protegeix suficientment ni la classe mitjana ni els petits propietaris, tot i que es va abstenir en la votació per “responsabilitat”. Va argumentar que era més útil treballar en les comissions legislatives que perdre temps en esmenes totals.
En canvi, des de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos van defensar la proposta del Govern. Jordi Jordana va recordar que mesures com el retorn dels pisos buits al mercat ja comptaven amb consens previ i va rebutjar les crítiques d’intervencionisme, destacant que la normativa és proporcionada i ajustada a les necessitats.
Per la seva banda, Carles Naudi (CC) va subratllar que la inversió estrangera ha estat essencial per al creixement del parc immobiliari i va qualificar les mesures del Govern com a pràctiques i necessàries per equilibrar el mercat.
