Finlàndia, Àustria o Suècia amoïnats per l’oficialitat del català a Brussel·les

l Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix aquest dimarts amb la proposta d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a l’ordre del dia, però sense garanties que s’arribi a una votació. La iniciativa, impulsada pel govern espanyol i convertida en peça clau del pacte d’investidura amb Junts, continua encallada per la manca d’unanimitat entre els 27 estats membres.

Tot i la intensa ofensiva diplomàtica liderada pel ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares —absent avui a Brussel·les, substituït pel secretari d’Estat Fernando Sampedro—, diversos països mantenen dubtes legals, logístics i econòmics que frenen l’aprovació.

Dinamarca ha estat un dels pocs estats que ha expressat clarament la seva intenció de votar a favor. “És important per a l’agenda del meu homòleg espanyol”, ha declarat la ministra danesa Marie Bjerre. Irlanda també ha avançat el seu suport, mentre que Polònia assegura que la votació continua a l’agenda, tot i no definir-ne el sentit del vot.

En canvi, països com Finlàndia, Àustria o Suècia han fet paleses les seves reserves. “Hi ha preocupacions legals i de costos”, ha argumentat la representant austríaca Claudia Plakolm. El finlandès Joakim Strand ha anat més enllà: “Espero que no hàgim de votar avui. La decisió no està madura”.

Un debat que va més enllà de la llengua

Els països bàltics i de l’Est veuen amb inquietud l’impacte que l’oficialitat del català podria tenir en les seves pròpies minories lingüístiques, especialment la russòfona. Això es barreja amb la tensió política interna d’Espanya, on el PP i Vox han fet pressió perquè governs afins a Europa vetin la proposta, temen fonts diplomàtiques.

La votació, si es fa, requereix unanimitat. Per això, si no es veu clar un consens, és habitual que la proposta es retiri de l’ordre del dia en el mateix moment del debat, com ja va passar el setembre de 2023. El debat s’hauria de produir entre les 12 i les 14 hores d’avui.