El Govern ha emès un criteri desfavorable a la proposició de llei presentada pel grup parlamentari de Concòrdia relativa a la modificació de la llei del règim electoral i del referèndum per introduir llistes obertes per escollir els representants parroquials en les eleccions generals. A través d’una resposta escrita publicada al butlletí del Consell General, l’executiu alerta que les modificacions proposades per la formació poden tenir “una afectació directa en els criteris de regulació dels mecanismes bàsics de l’assignació d’escons i, per tant, en els equilibris existents entre els dos grans objectius del sistema electoral: la representativitat i la governabilitat”.
Des del Govern s’apunta que la modificació que planteja Concòrdia afavoreix participar molt significativament l’elector en les decisions de configuració electoral en l’àmbit de les circumscripcions territorials, i si no es tinguessin en compte els costos col·laterals que aquesta decisió pot tenir en altres aspectes, “es podria qualificar el resultat de la proposta de molt satisfactori”. Tot i això, afegeixen que “curiosament, es deixa fora de la modificació proposada l’opció de desbloquejar o considerar el vot preferent en el plantejament que opera en la llista de circumscripció nacional, alternativa, aquesta darrera, que s’inscriuria perfectament en el plantejament general del text proposat i que, en canvi, no tindria els efectes secundaris costosos en altres àmbits”.
En segona instància, l’executiu discrepa -tal com assegura Concòrdia en la proposta- que en el text es recull l’esperit de les llistes obertes del règim electoral antic, ja que “en l’anterior sistema es demanava als promotors electorals la presentació de llistes senceres i els electors, per la seva banda, tenien l’opció d’elaborar una llista pròpia a partir dels noms proposats en les llistes inicials, cosa que molt sovint es feia en un percentatge relativament baix d’ocasions”. Per tant, en el disseny que en el text ara es proposa –que combina la presència de candidatures uninominals amb la necessitat de proveir les exigències d’una circumscripció plurinominal–, “es formula als electors una clara invitació a la divisió del vot entre opcions polítiques”.
En relació amb l’objectiu destinat a fomentar la participació, el Govern constata que “és difícil trobar evidències en la literatura acadèmica que exposin una correlació clara entre les modalitats de les llistes electorals i els nivells de participació”. A més, exposen que “permetre el ‘panachage’ –el que aquí abans del 1993 se’n deia fer barreja– i introduir mecanismes de vot preferent, […] pot contribuir a agreujar els efectes negatius d’aquesta desinstitucionalització”.
Quant a la qüestió de la reducció de la polarització, a l’executiu exposa que costa veure com aquest únic factor (obrir les llistes) “pot intervenir en la reducció de la presència, en detriment de les propostes programàtiques més centrades, dels plantejaments més extrems de l’espectre polític (polarització que, val a dir-ho, fins ara no ha estat particularment intensa en la política andorrana)”.
Pel que fa a tot el relatiu a la correcció de la desproporcionalitat que es vol assolir amb el nou text, el Govern alerta que “el fet d’establir una llista uninominal per proveir un districte plurinominal podria portar –i més si es rebaixa, com és el cas, el nombre d’adhesions per sostenir una candidatura– a una proliferació de candidats en l’àmbit territorial en què finalment els escollits ho fossin amb un percentatge molt baix de sufragis” i, per tant, “més que introduir proporcionalitat en les territorials, es podria incentivar una proliferació de candidatures que podrien acabar sent viables amb un percentatge molt baix de vots”.
Finalment, cal dir que la proposició afirma que contribuirà a continuar assegurant l’estabilitat política. En aquest sentit, “no es pot afirmar, certament, que amb aquest sistema proposat no hi pugui haver estabilitat política; actituds de diàleg racionals, deliberatives, madures, informades, entre electors en una primera instància, i entre forces polítiques ja en una segona instància, en el si del parlament, podrien trobar en la diversitat d’aquest sistema la font de governs consensuals i de coalició”. “O també es podria pensar que precisament seria la fragmentació la que obligaria a formar aquest tipus de governs”, afegeixen.
A tall de conclusió, l’executiu reconeix que “el sistema electoral ha de permetre recollir la pluralitat present en la societat, però ha d’incentivar també la formació de majories i de consensos previs i no ha de confiar cegament en la bondat d’una naturalesa humana que no sempre s’expressa de manera consensual i cooperativa”. “Perquè si bé és cert que una baixa participació pot erosionar el sistema democràtic, cal tenir present que l’erosiona encara molt més un sistema incapaç de generar estabilitat política i parlamentària. I el risc que això es produeixi augmenta de manera proporcional a l’increment de fragmentació dins els parlaments”, conclouen.
