El debat sobre els límits de creixement demogràfic als petits estats ha agafat un nou rumb arran del referèndum de Suïssa per posar sostre a la seva població. Aquesta realitat ha obert paral·lelismes immediats amb la gestió del territori i el model urbanístic a Andorra.
En aquest sentit, la recurrent discussió sobre si el Principat ha de fixar el seu topall en els 100.000 habitants no té un criteri científic sòlid. El jurista Jordi Casadevall sosté que aquesta dada respon més a una percepció de xifra rodona que no pas a una base tècnica clara.
La reforma que decidirà el futur urbanístic d’Andorra no esperarà als estudis de càrrega de les parròquies
La comissió de legislatura per a la modificació de la Llei d’ordenació general del territori i urbanisme (LOGTU) ha quedat...
Estudis de càrrega i la limitació orogràfica nacional
D’altra banda, la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Laura Sànchez, recorda que la planificació en un país de muntanya té condicions estructurals úniques. La geografia condiciona directament la capacitat d’absorció de serveis públics bàsics.
Així mateix, els professionals recorden que actualment es troben en fase de redacció els estudis de càrrega del país. Unes anàlisis que determinaran científicament el llindar de densificació màxima que pot assumir el territori pirinenc a llarg termini.
Diferències amb el model helvètic i consultes ciutadanes
D’una altra banda, la comparativa amb l’entorn helvètic evidencia diferències clares, ja que la periodista Mònica Subietas detalla que allà hi ha marge físic a través d’enaltir les ciutats. Tanmateix, una retallada migratòria suïssa posaria en risc la competitivitat empresarial.
Finalment, es planteja la viabilitat tècnica d’importar el sistema de democràcia directa per resoldre aquestes tensions socials a Andorra. Casadevall apunta que obrir un referèndum no vinculant és viable, tot i que alerta dels riscos polítics que comporta.