El partit polític Virtus defensa reduir la intervenció del Govern en el mercat immobiliari i considera que les mesures adoptades en matèria d’habitatge poden dificultar encara més la situació del sector. La formació aposta per un model basat en el lliure mercat i reclama que l’Administració prioritzi els incentius als propietaris en lloc d’assumir un paper més destacat en la promoció immobiliària.
Virtus considera que la intervenció de l’Estat només s’hauria de produir en circumstàncies excepcionals, com va passar durant la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, reconeix la situació de tensió que viu el mercat de l’habitatge a Andorra, però sosté que aplicar mesures restrictives sense una situació de crisi que les justifiqui pot agreujar els problemes existents.
Un 60% de la població viu de lloguer
La formació considera que les polítiques públiques haurien d’anar encaminades a incentivar la conservació i l’adequació dels immobles a les necessitats actuals, amb l’objectiu que els propietaris mantinguin els habitatges en lloc de vendre’ls. També defensa que les propietats puguin continuar dins les famílies que les han adquirit i critica les mesures que, al seu entendre, poden perjudicar el dret a la propietat privada.
Pel que fa a la situació residencial del país, Virtus apunta que aproximadament el 60% de la població viu de lloguer, mentre que el 40% disposa d’un habitatge en propietat. Davant d’aquest escenari, la formació proposa invertir aquesta proporció i aconseguir que almenys el 70% dels residents habituals siguin propietaris, mentre que el 30% restant visqui en règim de lloguer.
No a la propietat massiva d’habitatge per part de l’Estat
D’altra banda, el partit s’oposa que una part important del parc immobiliari andorrà passi a mans de l’Estat. També qüestiona els preus d’alguns habitatges públics, que assegura que en determinades parròquies poden ser superiors als que ofereixen els propietaris privats.
En aquest sentit, Virtus considera que el creixement del parc públic comporta una despesa cada vegada més elevada per a les arques de l’Estat i critica el paper de l’Institut Nacional de l’Habitatge, perquè considera que aquest model no resol les dificultats d’accés a l’habitatge, sinó que en trasllada el cost al conjunt de la ciutadania.
Finalment, la formació critica la política d’habitatge del Govern, que considera marcada per la improvisació i per decisions orientades al curt termini. Per això, defensa una estratègia basada en incentius als propietaris i mesures que afavoreixin la conservació dels immobles i l’accés a l’habitatge en propietat.
