La legislatura iniciada al 2009 va ser un complet desastre. La combinació de la profunda crisi econòmica i la inestabilitat política, ni tan sols es va arribar a aprovar cap pressupost, havien portat al país a una situació d’emergència. El model econòmic estava ferit greument i el país estava en el punt de mira internacional amb reptes de la magnitud de crear un sistema fisca directe, per primer cop a la història, capaç de rebre l’homologació internacional. Amb aquest escenari va néixer Demòcrates per Andorra com a alternativa al govern de Jaume Bartumeu que va haver de dissoldre després de dos anys sense pressupost i generant endeutament rècord per a les arques públiques.
Demòcrates volia ser una amalgama de forces des de la socialdemocràcia moderada, representada per Jordi Cinca, a la dreta tradicional andorrana, amb Josep Pintat com a possiblement màxim exponent. Un projecte tan transversal va requerir una fórmula concreta per mantenir la diversitat de sensibilitats. Es van elegir tres líders: Toni Martí, Ladislau Baró i Jordi Cinca. Representaven dreta, centredreta i centreesquerra. I a l’inici ni tan sols es va establir qui era el cap de llista. Finalment, Martí, que venia d’arrasar en les comunals d’Escaldes, va ser el cap de llista.
Repartir la pressió
Aquesta fórmula del 2011 està agafant força com a opció per als pròxims comicis. La idea, segons fonts properes al partit, és poder presentar un triumvirat que representi diferents sensibilitats davant el repte que es planteja per a la següent legislatura on problemes com l’habitatge, la superpoblació o la reforma del model econòmic apunten a prendre decisions complicades. Repartir la pressió que en els últims vuit anys ha estat centrada de forma gairebé exclusiva en Xavier Espot. En el triumvirat només hi ha un nom que fa consens: Ladislau Baró. El polític lauredià estaria al capdavant. Els altres dos tenen múltiples potencials aspirants.
El triumvirat es veu com una bona opció tant si Baró accepta el primer lloc de la llista, encara no s’ha pronunciat oficialment, com si el ministre d’Educació finalment no hi va. Possiblement, si Baró rebutja la fórmula tricèfala encara seria més necessària, ja que no hi ha, de moment, cap altre candidat que faci consens.