El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat, aquest dimarts a la tarda, els grans eixos de la Proposició de llei de reserva natural de les Valls d’Andorra. L’objectiu és crear un sistema de reserva natural, protegint més del 50% del territori nacional. Això convertiria el Principat en el país no insular amb una part més gran del territori amb espais naturals protegits.
Els canvis socioeconòmics que ha experimentat Andorra els darrers temps, amb variacions significatives en les zones urbanes i les vies de comunicació, han impactat de manera notòria a zones boscoses i àrees de conreu. Això, unit a la voluntat de protegir les zones amb una major diversitat, són els principals motius que han impulsat el grup parlamentari a presentar aquest text, “per tal de respondre a la pèrdua de biodiversitat a Andorra i poder garantir una protecció efectiva dels espais naturals”, ha argumentat la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués.
La Proposició de llei que planteja Concòrdia complementa i desenvolupa la Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, la qual estableix els principis generals de conservació, però no concreta el sistema de zonificació, els graus de protecció, els usos permesos ni els mecanismes de gestió diferenciada. Inclou, doncs, la classificació de les figures de protecció (com parcs naturals, reserves naturals, monuments naturals o paisatges protegits), el règim d’usos, la regulació dels corredors ecològics i el règim de gestió i coordinació institucional.
La integració dels corredors biològics és un dels aspectes més rellevants, ja que fomenten la connectivitat funcional i d’espècies entre dos o més espais naturals protegits. “El gran trencament natural es produeix a la carretera general, pel fet que les espècies no la creuen”, ha explicat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé.
També es proposa la creació d’una xarxa de refugis vinculats als espais naturals protegits. És una fórmula per administrar els fluxos de visitants i oferir experiències més singulars, fent minvar la massificació turística.
I en clau de cooperació transfronterera, la llei preveu aprofundir en la creació d’espais naturals protegits que es puguin estendre més enllà del territori nacional, continuant la que es va iniciar amb la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions.
La Proposició de llei s’emmarca en el mandat constitucional andorrà
L’article 31 de la Constitució d’Andorra recull: És funció de l’Estat vetllar per l’ús racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i defensar la flora i la fauna autòctones. La consellera general Núria Segués ha assenyalat que “actualment aquest equilibri no s’està assolint, si tenim en compte la construcció desmesurada amb l’impacte de noves urbanitzacions i infraestructures, en zones d’alt valor ambiental i cada cop a cotes de més altitud”.
Per això, la Proposició de llei de reserva natural de les Valls d’Andorra s’emmarca en el mandat constitucional andorrà, mitjançant un règim jurídic específic, aplicable als espais naturals protegits. A més, respecta la competència que la Constitució reconeix als comuns sobre els recursos naturals (article 80).
De fet, Concòrdia ha avançat les bases de la Proposició de llei als comuns i al titular del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, amb l’objectiu de poder fer, les pròximes setmanes, un exercici de reflexió conjunt, escoltant també les veus d’altres agents implicats, així com la ciutadania, i completar el text amb les aportacions per poder entrar-lo a tràmit parlamentari abans que finalitzi l’actual període de sessions. “L’entrarem amb una mirada nacional”, ha apuntat Cerni Escalé.
Complementació amb els treballs que s’estan fent en la Comissió d’estudi de l’urbanisme
El conseller general de Concòrdia Jordi Casadevall ha volgut recordar que la Proposició de llei que planteja la formació busca regular unes zones concretes del territori, desvinculant-la dels treballs que s’estan fent en el si de la Comissió d’estudi per un creixement sostenible i que haurien de desembocar en una modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i l’Urbanisme (LGOTU). “Tenim en compte el que diu la LGOTU i anem més enllà pel que fa als usos i l’aprofitament, així com a l’hora de regular certes activitats”, ha expressat Casadevall.
