Els grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, així com el conseller general no adscrit Víctor Pintos, han entrat a tràmit parlamentari la proposició de llei de modificació de la llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, coneguda com a Conveni d’Istanbul, per donar compliment a les recomanacions del Grevio i facilitar així que Andorra finalment pugui aixecar la reserva de l’article 30.2 del conveni, pel qual el Principat declinava fer-se càrrec de les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere i domèstica en aquells casos que l’agressor no vol o no pot satisfer per insolvència.
La modificació, per tant, determina que l’Estat assumirà de manera subsidiària aquestes indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere i sexual, i també pel que fa a les agressions sexuals, hi hagi o no una relació prèvia entre la víctima i l’agressor. A més, tal com ha subratllat la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, per primera vegada Andorra descriu i defineix el concepte de violència vicària, per la qual cosa en casos en què l’home agredeixi els fills per perjudicar la dona el Govern també serà al costat de la víctima. “És una realitat que ens adonem que cada vegada està més a l’ordre del dia i és un primer pas que obre la porta a fer reflexions que van més enllà”, ha comentat.
La presidenta suplent del grup parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, ha recordat que aquesta proposició de llei respon “a la voluntat i el compromís polític” que es va prendre el 2023 quan es va debatre la ratificació del Conveni d’Istanbul. El sistema, doncs, que s’espera aprovar de manera imminent ja que només caldrà veure si hi haurà esmenes des del grup parlamentari d’Andorra Endavant -que no s’ha sumat a la proposta-, garantirà compensacions a les dones que hagin estat víctimes de qualsevol tipus de violència i, posteriorment, serà l’Estat qui rescabalarà aquests costos a l’agressor.
A la vegada, tal com ha explicat la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, el text incorpora qui seran les persones beneficiàries, els supòsits de concessió de les indemnitzacions i les seves limitacions. En aquest sentit, l’Estat podrà indemnitzar directament, sempre que l’agressor no es faci càrrec, les víctimes dels delictes de violència de gènere, de violència domèstica o delictes contra la llibertat sexual contra les dones majors o menors d’edat que hagin tingut lloc en territori nacional. A més, en el cas de mort de la dona, les persones beneficiàries passaran a ser les víctimes indirectes: els fills menors d’edat no emancipats o els fills majors d’edat amb algun tipus de discapacitat amb dependència econòmica. El text també preveu que el Govern podrà iniciar una revisió de la subvenció si es detecta cap mena d’irregularitat. “Gairebé tot l’arc parlamentari posem fil a l’agulla i intentem que l’Estat tingui una posició més garantista i protectora amb les dones”, ha manifestat Casal.
D’altra banda, Casal ha recordat que en el període 2015-2024 les sentències per qualsevol tipus de violència contra les dones han representat un import total de 125.000 euros, dels quals prop de 14.000 són els que els agressors han deixat de pagar i que, amb la norma actual vigent, l’Estat hauria hagut d’assumir. De fet, l’entrada en vigor de la modificació de la llei ja contempla una disposició transitòria de dos anys per tal que les víctimes que no han estat reparades també s’hi puguin acollir i no es creïn desigualtats. “És una llei que ens interessa que vegi la llum com més aviat millor i sembla que no demorarem molt el tràmit”, ha conclòs Casal.
