El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha abordat les complexitats de les negociacions per a l’acord d’associació amb la UE, destacant les diferències entre Andorra i Mònaco respecte als requisits exigits pel mercat interior europeu. En declaracions a aquest diari, Riba ha explicat que qualsevol país que vulgui accedir al mercat interior ha d’adaptar les seves normatives nacionals, incloent-hi, si escau, reformes constitucionals.
En aquest context, Landry Riba ha subratllat que mentre la UE no imposa canvis específics, sí que fixa unes regles comunes que cada estat ha d’acceptar. En el cas d’Andorra, ha apuntat que no existeixen discriminacions per nacionalitat excepte en l’accés a la funció pública, cosa que difereix del model de Mònaco, que reserva sectors econòmics, com les professions liberals, i determinades ajudes per als seus nacionals.
Límits constitucionals
En una trobada entre representants parlamentaris d’Andorra i Mònaco celebrada aquest dilluns a la Casa de la Vall, el president del Conseil National de Mònaco, Thomas Brezzo, va aclarir que va ser la UE qui va aturar les negociacions amb el Principat.
Les condicions requerides xocaven amb la Constitució monegasca, altament proteccionista. Brezzo ha puntualitzat que l’acord d’associació no era compatible amb les restriccions que Mònaco aplica a la seva població, on només 6.000 dels 33.000 residents són ciutadans amb tots els drets. Aquesta diferenciació contravé els principis d’igualtat davant la llei de la UE, fet que va conduir a la suspensió de les negociacions.
Malgrat tot, Brezzo ha deixat oberta la porta a reprendre les converses en un futur, sempre que es trobi una fórmula que respecti la seva Carta Magna. Riba ha conclòs que les negociacions amb Brussel·les sempre impliquen concessions, però ha destacat que Andorra no té les mateixes barreres estructurals que Mònaco, cosa que li permet continuar avançant en el seu propi procés d’integració amb el mercat europeu.
Doncs potser us hauríeu de fixar més en Mònaco hauríeu de mirar de protegir més a la població, que al cap i a la fi som els treballadors que vivim aquí. No sou clars explicant l’acord, avantatges O desavantatges i espero que la gent aquest cop no es conformi amb sols sentir una part.
El que no por ser es que hagin de repartir ajudes amb gent estrangera i que quan no els interessin marxin ala seu pais, i els Andorrans que ??
No és just que s’hagi de repartir ajudes amb gent estrangera i que quan no els interessin marxin al seu pais, i els Andorrans que ??
Ok, o sigui que Mònaco no perque no pot modificar la seva Constitució, però nosaltres si a tot encara que en un futur tinguem de modificar la nostra Constitució…val..
Les ajudes públiques haurien d’anar lligades a una correspondència amb el país que te les dona. Per ficar un exemple, alguns països paguen bona part d’una carrera universitària o tot el cost a canvi que després de formar-se treballi en el propi pais, obviament garantint el lloc de feina. És una bona manera de crear i retenir talent. Altres tipus d’ajuda haurien d’anar lligades a un arrelament igualment o un compromís amb el pais, la seva cultura etc.
Mònaco s’ho pot permetre pel múscul econòmic que té i per la protecció incondicional de França, però Andorra, … Andorra que té??