Els treballs per a la despenalització de l’avortament estan “força avançats” i és possible que a la tardor els grups parlamentaris i els actors civils ja puguin tenir sobre la taula un text sobre el qual començar a treballar amb la intenció que l’any que ve es pugui tramitar aquesta llei, segons ha posat en relleu el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró a un seguit de preguntes formulades per la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, sobre la reunió que Baró, juntament amb la titular d’Afers Exteriors i l’ambaixador d’Andorra a la Santa Seu van mantenir el passat mes de febrer amb el secretari per a les relacions amb els estats i els organismes internacionals del Vaticà.
A les preguntes concretes de Casal sobre si es contempla el rescabalament a les dones en els tres supòsits bàsics o només aquelles que tinguin dificultats econòmiques, Baró ha respost que encara no s’ha entrat tant al detall i a les qüestions de la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha manifestat que es van fent trobades tècniques amb regularitat entre l’assessor de l’executiu i els serveis tècnics del Vaticà i que aquesta primavera i aquest estiu s’avançarà “de manera significativa”. En aquest sentit, ha defensat que s’està en un procediment prelegislatiu, que després arribarà el legislatiu i que, per tant, és “aviat encara” per entrar al detall de certes qüestions si bé ha recollit el guant de fer certs moviments com parlar amb centres dels estats veïns amb els quals poder concertar aquests serveis.
Qui ha estat especialment crític amb la feina de l’executiu ha estat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha defensat que “es tracta els drets reproductius de les dones com si no fos una urgència”. “Tenim pressa per resoldre aquesta situació”, ja etzibat Escalé a la qual cosa Baró ha respost que el que li “molestava” era que des de Concòrdia no es tingui en compte els avenços que s’han fet en igualtat de gènere i ha recordat que Andorra té dues “restriccions” una de les quals és la Constitució i l’altra el fet que un dels caps d’Estat sigui l’episcopal. “Tenim ganes de protegir l’esquema institucional i constitucional”, ha defensat el titular de Relacions Institucionals.
