L’ambiciós pla de la Seu d’Urgell per frenar el retrocés del català

La iniciativa vol frenar la pèrdua d’ús entre els joves i facilitar que la població nouvinguda aprengui català i l’incorpori a la vida quotidiana

Ajuntament de la Seu d'Urgell

Ajuntament de la Seu d'Urgell.

El català guanyarà presència en els comerços, les activitats culturals, els espais juvenils i els serveis municipals de la Seu d’Urgell. El ple de l’Ajuntament ha aprovat el Pla local d’impuls al català per al període 2027-2030, un document que fixa 19 actuacions per fomentar l’ús quotidià de la llengua i adaptar-ne la promoció a la realitat demogràfica i social del municipi.

El pla, elaborat conjuntament amb el Servei Comarcal de Català de l’Alt Urgell, comptarà amb una dotació estimada de 46.900 euros. La previsió és destinar-hi 14.200 euros durant el 2027 i 10.900 euros anuals entre el 2028 i el 2030. El finançament sortirà del pressupost ordinari municipal i de les subvencions del Departament de Política Lingüística.

L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, defensa que la iniciativa ha de servir perquè tant les persones nascudes a la ciutat com les que s’hi han instal·lat recentment puguin aprendre i utilitzar el català. «El català forma part de la nostra identitat com a ciutat, però sobretot és una llengua que ens uneix», afirma. Barrera considera que promoure’n l’ús també contribueix a construir una ciutat més cohesionada i acollidora.

El creixement demogràfic i el retrocés entre els joves, entre els reptes

La diagnosi que acompanya el document apunta a un canvi en el perfil demogràfic de la ciutat. Segons el padró municipal del 30 de setembre del 2026, la Seu tenia 13.551 habitants, un 7,1% més que el juny del 2023. El 88% d’aquest creixement s’explica per l’arribada de població de nacionalitat estrangera, que ja representa el 21,8% del total.

A aquesta evolució s’hi afegeix la davallada de l’ús habitual del català a l’Alt Pirineu i Aran, que va passar del 65,7% el 2018 al 56,4% el 2023. El document també assenyala el retrocés de l’ús oral entre adolescents i joves, relacionat amb el consum digital, així com la tendència a canviar de llengua en el comerç i en els entorns laborals transfronterers.

Per a Barrera, un dels objectius principals és aconseguir que els joves continuïn parlant català amb naturalitat en les relacions personals, les xarxes socials i els espais d’oci. «El català ha de ser una llengua de present, però sobretot una llengua de futur», remarca.

Vuit àmbits d’actuació per estendre l’ús de la llengua

El pla s’organitza en vuit eixos, amb mesures que l’Ajuntament preveu assumir principalment amb els recursos humans i materials de què ja disposa i amb el suport dels serveis del Consorci per a la Normalització Lingüística.

En l’àmbit institucional, es fixaran criteris lingüístics comuns per a l’Ajuntament i les empreses públiques municipals, es formarà el personal perquè el català sigui la llengua inicial d’atenció i s’incorporaran clàusules lingüístiques als nous contractes públics.

Pel que fa a l’acollida i l’aprenentatge, es preveuen cursos de català compatibles amb els horaris laborals, informació lingüística en el moment de l’empadronament i una campanya anual del Voluntariat per la llengua, amb l’objectiu de formar 25 parelles lingüístiques cada any. També es crearà un club de lectura fàcil a la biblioteca municipal.

El comerç i la restauració tindran un paper destacat amb campanyes d’assessorament sobre retolació i iniciatives com la identificació «Aquí t’atenem en català». El pla també preveu incorporar criteris lingüístics a les bases de la Fira de Sant Ermengol i del mercat, així com distribuir estovalles de paper amb jocs i passatemps en català als restaurants.

En l’àmbit educatiu i juvenil, es promourà l’ús de la llengua a les llars d’infants i als casals municipals, i s’impulsaran activitats en català relacionades amb la música urbana, els videojocs i la creació de continguts. També es plantegen propostes intergeneracionals amb el Consell Municipal de les Persones Grans.

La cultura i l’esport incorporaran objectius concrets: almenys el 85% de la programació cultural municipal haurà de ser en català, amb sis sessions anuals del cicle de cinema infantil CINC. A més, es fixa un mínim del 50% d’actuacions musicals en català a la Festa Major i a la Fira de Sant Ermengol, mentre que la megafonia municipal i la del Parc del Segre serà íntegrament en aquesta llengua.

La resta d’actuacions se centraran en el teixit associatiu, amb assessorament i ajuts a les entitats; en campanyes de sensibilització per fomentar que es mantingui el català en les converses, i en nous canals de comunicació, com una secció específica al web municipal i un espai mensual a RàdioSeu.

Una comissió farà el seguiment del pla

La Regidoria de Cultura coordinarà l’aplicació de les mesures amb el suport d’una figura tècnica de referència en política lingüística. El seguiment es farà a través de dues reunions anuals d’una comissió oberta als agents locals i d’una memòria pública d’avaluació.

L’Ajuntament també preveu organitzar pròximament una sessió informativa oberta a la ciutadania i una altra adreçada al personal municipal per explicar el contingut i el desplegament del pla.

Barrera ha insistit que la iniciativa no vol quedar-se en un document institucional, sinó que busca implicar els comerços, les entitats i el conjunt de la població perquè el català sigui més present en la vida quotidiana de la Seu.

Exit mobile version