La Generalitat incrementa l’exigència d’habitatge als municipis que considera que tenen alta demanda d’habitatge, entre els quals hi ha la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Tremp, Sort i el Pont de Suert. El Departament de Territori ha anunciat que eleva en més de tres punts, fins a un 10,3%, el percentatge de pisos públics que hauran de tenir un total de 163 poblacions d’aquí a dues dècades, l’any 2044.
Tal com ha informat RadioSeu, la consellera de Territori, Ester Capella, ha aprovat aquest dijous de forma provisional el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (PTSH), un document que ha d’orientar a mig i llarg termini les polítiques d’habitatge a Catalunya. Fins ara, el percentatge que contemplava el Govern per a aquests municipis de cara al 2044 era del 7%. El pla entrarà en vigor l’1 de juliol de 2024 i, segons Capella, ha de comportar la construcció o habilitació d’uns 273.000 habitatges perquè formin part del “parc de lloguer social” de Catalunya. La decisió afecta el que l’executiu ha definit com a “àrees de demanda residencial forta i acreditada”. Calculen que aquest parc augmentarà un 9% en aquests vint anys i que se situarà a prop de la mitjana de la Unió Europea.
A grans trets, la consellera també ha afirmat que la revisió del pla implicarà un augment de 73.000 pisos nous de lloguer respecte del que preveia el document inicial, aprovat el 2021 i que fixava el 7%. A banda de les cinc capitals de comarca de l’Alt Pirineu, de les comarques de muntanya també figuren en aquests requisits les ciutats de Berga, Solsona i Ripoll.
En canvi, en aquest mapa no hi apareix Vielha e Mijaran ni cap altre municipi de la Val d’Aran, malgrat que aquesta és la zona on han augmentat més els preus de lloguer de pisos el darrer any i actualment té els preus més elevats de tota la meitat nord de Catalunya, superant comarques com la Cerdanya i el Gironès. En aquest sentit, aquest mes passat el Conselh Generau d’Aran ha aprovat una moció en què demanen que també se’ls inclogui al mapa de zones amb mercat d’habitatge tens.
La majoria de municipis, de l’Àrea Metropolitana
Fora del Pirineu, la gran majoria de municipis que hi apareixen són de l’àrea de Barcelona, en una àmplia franja que va des de Cunit fins a Blanes. Hi destaquen ciutats com Barcelona mateix, Badalona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Reus, Girona o Vilafranca del Penedès. De fet, hi són presents la gran majoria de capitals de comarca catalanes. A grans trets, la llista coincideix amb la dels 140 municipis on el Govern hi ha limitat des d’aquest mes de febrer el preu dels lloguers, tot i que s’hi han incorporat algunes poblacions, com són Sort i el Pont de Suert.
La titular de Territori ha explicat que el PTSH fa 17 anys que s’està elaborant i que, prèviament, ha tingut d’altres aprovacions inicials. Capella ha justificat aquest notable augment de l’exigència perquè veu “bàsic que el pla doni resposta a les necessitats reals com a país, per ara i per als propers anys”, després que en aquest temps la població de Catalunya s’ha disparat i aquest any passat ja ha superat els 8 milions d’habitants, segons ha admès recentment el Govern mateix a través del seu Institut d’Estadística.
Capella ha afirmat que la voluntat d’elevar els objectius de lloguer social també passa per “interpel·lar” la resta d’administracions implicades, com són els ajuntaments, i “entomar tots plegats el repte de garantir el dret a l’habitatge i que hi hagi prou oferta per tal de garantir-hi l’accés”. Preguntada per si l’executiu es planteja augmentar encara més l’objectiu en els anys vinents, la titular de Territori ha assegurat que “el pla permet actuar i, per tant, assolir objectius superiors”.
L’anunci s’ha fet en el marc de la reunió del Consell Assessor de l’Habitatge, format per la mateixa Generalitat i l’Administració local, associacions de consumidors i usuaris, de joves, entitats i agents socials sindicals i empresarials, associacions veïnals i col·legis professionals i empresarials.
